Tots quatre, marits i mullers, eren als magatzems Las Indias, al carrer Canuda, on havien anunciat que la primera quinzena de mes tots els vestits de llana i seda, el vellut i les mantes estaven a meitat de preu perquè els havia tocat la loteria. Era ple hivern, però s’hi respirava la primavera, amb temperatures de 28 graus.

«Espero que aquest any no hi hagi tants delictes a la ciutat», va afirma J., com si hagués revelat el seu desig per al 1900. E., que era advocat, el va secundar sense gaire esma, pensant que a ell ja li anava bé tenir més feina. Tot i així, per enriquir la conversa, hi va aportar unes dades: «durant el 1899, els cinc jutjats de Barcelona van instruir 5.011 sumaris. El que més treball va tenir va ser el del Parc, on van tractar 1.321 casos». E. parlava amb la precisió d’un ministre d’Hisenda, mentre J. l’escoltava amb la cara d’aquell que no entén res del que li explica el ministre.

«Has vist la nova moda que ens arriba de París?», va preguntar M. a R. sense la intenció de que li respongués. «M’han dit que l’aristocràcia està patrocinant ara les teles d’Estil Modern, que en diuen», va continuar explicant-li M., «són com un refinament del vellut Liberty, amb uns estranys dibuixos inspirats en la Índia, el Japó i Egipte». «A mi em sembla una mica excèntric», va opinar R. «S’ha d’anar a la moda, com les princeses», va reganyar-li M. Aquells dies, la princesa Lluïsa havia sorprès amb un vestit moiré rosa pàl·lid, la princesa Waldemar de Dinamarca, vestida de tafetà amb encaixos de Chantilly, i la duquesa de Chartres, amb rosa Rubens i brodats de seda i or. Eren senyores a la moda.