Entre Roses i L’Escala, a banda i banda del riu Muga, es calcula que hi havia uns 60 cortals dispersos: «un dels paratges més bells, més equilibrats i més peculiars de les nostre terres empordaneses», llegim. Segons el cadastre de 1808, al terme de Castelló d’Empúries, els majors contribuents eren els sis grans propietaris de cortals. Durant tot el set-cents –i abans– s’havia treballat de ferm construint recs de drenatge per a dessecar, roturant les terres i introduint-hi un nou conreu: el blat de moro.

El 1880 ja hi havia una màquina de batre, moguda a vapor, i màquines de segar i dallar, amb tir animal. Als anys 50, els tractors i les bombes d’aigua van disparar les productivitats. Els cortals ja eren molt rentables. El pas següent fou convertir-los en una marina: una urbanització entre el riu, els estanys i el mar, amb canals que farien de carrers, i un bon espai per a construir un camp d’aviació. El primer projecte del que se’n diria Empuriabrava s’aprovà el 1967.