Els monestirs de Santes Creus, Poblet (masculins) i de Vallbona de les Monges (femení) anaren esdevenint (tot alhora): 1) uns grans centres d’espiritualitat, de pregària i de lectura, i, alhora, unes fortaleses-castell militars; 2) unes grans hisendes agrícoles i també fàbriques diverses: conserves i altres productes alimentaris, vins i destil·lats, eines i materials de construcció, mobiliari i objectes dels que avui se’n diu disseny, com ara campanes o canelobres, etc., i 3) hostals, hospitals i residències reials (i, a Poblet, des de 1340, les tombes dels reis). Segons Pladevall, aquests monestirs són l’origen de nous monestirs.

Al País Valencià, Santes Creus fundà Valldigna i Sant Bernat, i Poblet fundà les abadies de Benifassà i Sant Vicenç. A Mallorca, Poblet impulsà la creació del monestir de la Real, i a Aragó, el monestir de Piedra. El 1700, els monestirs del Císter foren partidaris de l’imperi federal representat per la Casa d’Àustria. Van perdre.

Però el saqueig no es produí fins al 1808, amb l’invasió napoleònica. I es reproduí el 1835, quan el Govern espanyol sorgit de la revolució liberal va posar a la venda els béns monàstics. El 1930, un nou liberal, Eduard Toda, va promoure la restauració de Poblet.