Fins a principis del mes de juliol, i en plena temporada alta per als banyistes, s’estaran duent a terme les obres d’aportació de sorra a les platges. El litoral barceloní ha patit 10 temporals aquest hivern i encara s’ha de compensar les destrosses que han deixat al seu pas.

Des de dimarts, el ministeri de Medi Ambient està reposant 750.000 metres cúbics a les platges de Barcelona. Els treballs han començat per la Barceloneta i continuaran, progressivament, a la Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella i Llevant. Mentre duri l’operació, que costarà uns 4,5 milions d’euros a l’Administració central, hi haurà zones d’accés de les platges tancades als banyistes.

El fenomen de l’erosió de les platges podria minimitzar-se en breu, quan acabi la construcció del darrer dic submergit, a la platja del Bogatell, segons ha indicat la tinent d’alcalde de Medi Ambient a l’Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol . "La sorra marxarà menys" ha assegurat.

Tot i l’oposició d’ecologistes i surfistes, els dics submergits (una mena de murs de formigó sota l’aigua que han d’amortiguar la força de les onades a la costa), ja estan construïts a les platges de la Barceloneta i de la Mar Bella. Aquest estiu s’estrena la prolongació de la platja de Sant Sebastià, que ara arriba fins a l’Hotel Vela (Hotel W).

1. Per què marxa la sorra cada any? Barcelona, de forma natural, no té platges. Van ser construïdes artificialment, amb la qual cosa els temporals de pluja, vent i fortes onades arrenquen cada any bona part de la sorra.

2. Què es fa per mantenir les platges? Durant anys s’ha reposat la sorra abans de la temporada alta de bany, però no ha estat suficient. El ministeri de Medi Ambient ha invertit 33 milions d’euros en un pla d’estabilització de les platges.

3. D’on surt la sorra nova i com es reposa? Aquest any, la sorra prové de Premià de Mar. Una embarcació especialitzada la succiona del fons marí, l’emmagatzema a la bodega i la trasllada fins al punt barceloní on cal reposar-ne.

4. En què consisteix el pla d’estabilització? Es basa en la construcció de tres dics: a la platja del Bogatell s’ha unit els dos espigons existents a llevant i a ponent, a la de la Mar Bella el de l’espigó del Ferrocarril llevant amb el de Bac de Roda i a la Nova Mar Bella s’han ajuntat els dos espigons laterals. El projecte va començar el 2006.

5. Qui s’hi oposa i per què? Organitzacions ecologistes rebutgen els dics perquè afecten el fons marí i s’hi acumula la brutícia. Els surfistes es queden sense onades.