De la mateixa manera que a l’imaginari col.lectiu barceloní se segueix parlant de «els murcians que van venir a treballar a les obres de l’Exposició de 1929», s’ha començat a parlar d’ «aquells magrebins que treballaven en la construcció de l’autopista del Mediterrani ... a partir de 1967».

L’Informe de 1962 del Banc Mundial havia aconsellat la construcció d’una autopista a l’Arc Mediterrani, des de la Jonquera fins a Múrcia, i havia suggerit que fos realitzada per una entitat empresarial autònoma, i no per l’Administració central de l’Estat. La feina -dura i, per definició, temporal- va ésser prou atractiva per a una nova immigració. Els magrebins parlaven berber (o amazig) i àrab, i formaven part d’una cultura on no hi havia un equivalent, encara, al que han estat, a Catalunya, les revolucions democràtiques de 1868 i de 1931.