1967: Marroquins a l’autopista

La primera onada immigratòria (1915-30) a Catalunya s’associa amb les obres de construcció del metro que havia d’unir el centre de la ciutat de Barcelona (Rambla-Plaça de Catalunya) amb el recinte de l’Exposició Internacional (Montjuïc-Plaça d’Espanya).
La segona onada (1948-73), amb el treball a la mítica Seat i als nous polígons industrials (Zona Franca-L’Hospitalet-Cornellà del Llobregat, i Sant Adrià del Besòs-Badalona). La tercera onada (1986- ...), que és la primera que té els seus orígens fora d’Europa (al Magrib, a l’Àfrica subsahariana i als països americans del Con Sud amb dictadura), serà la primera que treballarà i viurà fora -i, de vegades, relativament lluny- de l’aglomeració de Barcelona. Aquesta tercera onada, però, té un origen un xic anterior.

De la mateixa manera que a l’imaginari col.lectiu barceloní se segueix parlant de «els murcians que van venir a treballar a les obres de l’Exposició de 1929», s’ha començat a parlar d’ «aquells magrebins que treballaven en la construcció de l’autopista del Mediterrani ... a partir de 1967».

L’Informe de 1962 del Banc Mundial havia aconsellat la construcció d’una autopista a l’Arc Mediterrani, des de la Jonquera fins a Múrcia, i havia suggerit que fos realitzada per una entitat empresarial autònoma, i no per l’Administració central de l’Estat. La feina -dura i, per definició, temporal- va ésser prou atractiva per a una nova immigració. Els magrebins parlaven berber (o amazig) i àrab, i formaven part d’una cultura on no hi havia un equivalent, encara, al que han estat, a Catalunya, les revolucions democràtiques de 1868 i de 1931.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento