"Hui podem estar veient com naix una nova indústria valenciana", ha afirmat la consellera, que ha precisat que aquest full de ruta té el potencial de crear 6.000 ocupacions directes i de produir el suficient biogàs per a substituir per aquesta font renovable el consum energètic del 65 per cent de les llars. També equivaldria a quatre vegades el consum de la indústria tèxtil valenciana o al total de la flota d'autobusos privats.

Mollà ha presentat aquest dijous els detalls en un acte a València al costat de la secretària autonòmica de Transició Ecològica, Paula Tuzón; el directors generals de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, Celsa Monrós i Pedro Fresco, i personal tècnic de la Conselleria.

La consellera ha subratllat que "tot el que hi ha vinculat a aquesta 'Ruta Valenciana del Biogàs és positiu" perquè es genera "una energia pròpia que ara mateix estan pagant a preu d'or les empreses" i els residus de ramaderia, indústria agroalimentària o les depuradores es "revaloritzarien".

A més, "les empreses deixarien d'haver de pagar els drets d'emissió de carboni que suposen 34 milions per a les empreses"; "reduirà les compres de gas natural a països tercers per un import superior als 300 milions d'euros" i "és la generació d'una nova indústria, és ocupació verda", "especialitzat i "d'alt valor afegit", ha destacat Mollà, abans d'assegurar: "És una indústria d'economia circular que ha vingut a quedar-se".

MAPA DE POTENCIALS PER A CAPTAR FONS

Aquesta 'Ruta Valenciana del Biogàs' es concreta en un "mapa de potencials" interactiu i "molt precís" que mostra els municipis i àrees on hi ha recursos susceptibles de transformar-se en biometà, on es podrien situar les plantes per a tractar-los i per on transcorren les canonades.

Perquè aquest mapa siga una realitat, la Conselleria ha sol·licitat al Govern central 300 milions d'euros dels fons Next GenerationUE i es compromet a injectar 150 milions d'euros per part de la Generalitat, una inversió que hauria de completar-se, segons les estimacions de l'administració autonòmica, amb 50 milions d'euros procedents del sector privat.

La idea és disposar d'una inversió global de 500 milions d'euros que permeta construir un centenar de plantes entre 2024, 2025 i 2026. "Per a 2030 hem de generar 2,4 teravatios anuals i això és irrenunciable", ha remarcat Mollà.

Així, la Conselleria ha animat a les empreses a presentar projectes -enquadrats en aquest mapa- al Perte del biogàs, per al que comptarien amb cartes de suport de la Generalitat, un fet que suma en la puntuació perquè puguen obtindre aquests fons.

A més, ha apuntat que es disposarà d'un equip tècnic específic perquè les tramitacions que tinguen a veure amb el biogàs siguen "àgils". "Quan arriben els projectes, si estan sobre la base del mapa, serà més fàcil", ha assegurat, abans d'afegir: "La velocitat que hem d'imprimir per a aconseguir-ho és ja".

Així mateix, a preguntes dels mitjans, Mollà ha apuntat que "ja hi ha empreses autoritzades que podran desenvolupar plantes", per exemple a Llutxent, tot i que són encara "poques a nivell autonòmic" perquè estan coincidint diverses convocatòries.

CINC MATÈRIES PRIMERES

Les plantes produirien biogàs a partir de cinc elements de matèria primera: bioresidus, residus de la indústria agroalimentària, aigües residuals, dejeccions ramaderes i residus herbacis. Un exemple seria la palla de l'arròs -per a la qual ja hi ha un conveni d'aprofitament- i els residus que la ciutadania tira al contenidor marró.

De fet, "on més està el potencial per a créixer" és precisament en els desaprofitaments d'aquest contenidor marró. La ruta "ens implica a tots, fins a quan fem menús a casa i decidim on tirar el residu", ha apuntat la consellera.