La sentència, que pot ser recorreguda davant el Suprem, confirma la resolució del Jutjat del contenciós-Administratiu nombre 3 d'Alacant i imposa, a més, 2.000 euros de costos a l'administració. Segons consta en la sentència, els metges que exercien la medicina en la privada no van començar a ser vacunats fins al 15 de febrer de 2021, amb quasi dos mesos de retard enfront dels que treballen per al sistema públic i després que des del Col·legi de Metges d'Alacant se sol·licitara mesures cautelaríssimes, que van ser aprovades el 21 de gener i, posteriorment, ratificades per mesures cautelars.

Per a la sala, va haver-hi un retard "com menys negligent" en eixa vacunació als metges de la privada, als quals es va retardar eixa vacuna, malgrat l'exposició als mateixos riscos. I considera que eixe retard "de cap manera estava justificat" per un doble motiu: la llista de prioritat per als sanitaris "de primera línia" establida per les autoritats sanitàries no establia distincions entre els facultatius, i perquè els riscos per a la vida i la salut dels metges amb exposició pel virus eren els mateixos en tots dos casos.

Segons la sentència no s'entén "de cap manera que a uns se'ls proporcionara la vacuna i a uns altres més tard", ja que estaven "sotmesos als mateixos riscos" i haver procedit d'aquesta manera justifica "la invocació del dret a la salut, i fins i tot a la vida", per l'exposició a una malaltia contagiosa i perillosa per a la seua integritat física.

D'aquesta manera, rebutja les al·legacions de l'administració valenciana, que negava vulneració alguna i es justificava que en les vacunacions s'havien respectat els principis "de necessitat, d'equitat, de reciprocitat i d'avaluació dels riscos d'exposició, transmissió, morbiditat greu i mortalitat".

La sala assenyala que allò rellevant per al seu enjudiciament és que "tot i disposar de mitjans, encara que foren insuficients, va haver-hi un dèficit d'atenció en la prestació de la vacunació als sanitaris de la medicina privada en relació amb els de la pública", que resulta "discriminatòria", tot i estar tots els sanitaris exposats a les mateixes situacions de risc, que comprometien "greument" la seua salut. I conclou que Sanitat va donar prioritat al seu personal "descurant" l'atenció dels sanitaris no depenents de les seues institucions públiques.

El president del Col·legi de Metges d'Alacant, Hermann Schwarz, la vicepresidenta primera del Consell General de Col·legis de Metges d'Espanya, María Isabel Moya, i el secretari jurídic, Guillermo Llague, han oferit aquest dimarts una roda de premsa per a explicar la sentència i anunciar les mesures que d'ella es derivaran.

"NO S'ESTABLIA ORDRE"

Moya, que va impulsar la demanda en ocupar en aquell moment la presidència de l'aquesta institució a Alacant, ha explicat que en aquells moments, la sanitat privada estava intervinguda i que en l'estratègia nacional de vacunació "no establia cap ordre, com no podia ser d'una altra manera" perquè no es veja vulnerat l'article 14 d ella Constitució Espanyola.

La vicepresidenta ha explicat que aleshores van viure amb "molta alarma" l'"ordre de prelació" que va imposar la Conselleria de Sanitat i van haver de realitzar-li nombroses consultes i peticions, oferiments múltiples i traslladaven que en cap altra autonomia s'estava produint eixa distinció que vulnerava els drets dels metges a la igualtat.

Quan van apreciar que no s'estaven tenint en compte les seues peticions, van decidir acudir a la Justícia i, segons el seu punt de vista, "la moralitat d'aquesta sentència és el més important i és que en estat de dret i en un estat d'alarma i risc" per a la salut per la pandèmia, no es pot imposar un tracte diferent "pel mer fet de treballar en un altre àmbit laboral diferent, una corporació com la nostra no ho podem admetre".

Des del Col·legi de Metges d'Alacant es mostren esperançats que Sanitat no recórrega davant el Suprem "en estar molt bé argumentada" la decisió del TSJCV, segons Hermann Schwarz.

Mentre esperen al fet que la sentència adquirisca fermesa, han anunciat que iniciaran un procediment de responsabilitat patrimonial, emparat en la Llei 39/2015 i la Llei 40/2015, mitjançant el qual exigiran un rescabalament per als metges alacantins afectats pels danys personals, morals i materials que han patit.

En total, estimen que hi ha al voltant de 400 metges als quals pot resultar d'aplicació aquest procés. Els sanitaris hauran de justificar que van patir contagi, o es van veure obligats a tancar els seus despatxos o no treballar en els seus centres privats com a conseqüència de la pandèmia.