Així s'ha posat en relleu en la presentació de la mostra -oberta al públic del 14 de juliol al 6 de novembre-, que s'ha celebrat aquest dimecres amb la presència de la directora de l'IVAM i cocomissària, Nuria Enguita, i l'altre comissari del projecte, Joan Ramon Escrivà, al costat de l'artista.

Enguita ha remarcat que "no es tracta d'una retrospectiva a l'ús", sinó més bé d'"una retroperspectiva" que, a través d'unes 70 peces, part del present per a viatjar a altres moments i repassar la producció de l'autora. "És com mirar a un retrovisor per a continuar cap a davant", ha resumit.

En aquest afany per no construir una exposició lineal, ja que "l'enfocament d'un artista tampoc ho és", l'IVAM, ha 'traslladat' a les seues dependències l'estudi de Calvo -fins i tot es reprodueix la caixa negra que utilitza de cambra de bany- amb l'objectiu que el públic conega la seua "matèria primera", el seu "món propi" i, també, les seues "obsessions, que són sempre les mateixes".

Preguntada per quines són aquestes obsessions recurrents, Carmen Calvo -qui s'ha mostrat "molt nerviosa", al mateix temps que divertida- ha contestat entre riures: "Per al que cal explicar vaig al psiquiatre".

No obstant açò, un passeig per la mostra dona pistes clares sobre quines són algunes d'elles. L'autora sempre ha mostrat una visió feminista "acrescuda" en els darrers anys per una societat heteropatriarcal en la qual rebrota la violència directa cap a les dones, ha apuntat Nuria Enguita. També els objectes convertits en coses pel desús o la infància són temes constants en la seua activitat creadora.

Joan Ramon Escrivà ha explicat l'estructura de l'exposició, que, segons ha asseverat, evoca la tècnica del collage tan característica de Carmen Calvo. La mostra s'inicia amb un conjunt d'obres realitzades durant els 80 pertanyents a les emblemàtiques sèries 'Escrituras', 'Recopilación' i 'Reconstrucción', d'inspiració arqueològica i on l'artista rescata objectes.

Seguidament apareix 'Silenci I i II', una instal·lació cedida pel Centre d'Art Regna Sofia en la qual desena de làpides blanques s'amunteguen sobre un mur del que pengen punyals amenaçadors com a metàfores de les absències i de la violència contra la dona.

Els maniquís protagonitzen una altra part de la mostra i, en alguns casos, es tracta de peces intervingudes recentment que accentuen una disposició dramàtica i dislocada per a expressar la violència sistémica sobre els cossos. També s'han seleccionat unes 200 postals intervingudes on l'artista incrusta fragments de fotografies o enigmàtiques frases.

El cabell, com a signe de bellesa però també de càstig a les dones, és un altre tret peculiar de l'autora valenciana. Prova d'açò és 'Et pourlèche la face ronde', una gran bola del món de la qual penja una cabellera.

AÏLLAMENT

El període de tancament per la covid és clau en '¡No es un sueño! ¡Está pasando de verdad!. En aquells mesos, l'artista va tornar a veure pel·lícules que van estimular el seu imaginari i eixes captures es projecten en una cambra fosca que recorda al sentiment que provoca la situació d'aïllament.

La sala final se centra en la instal·lació 'La naturaleza agita', un habitacle que alberga centenars de dits femenins de terracota que sobreixen de les parets. La pròpia artista ha convidat als assistents a activar la seua imaginació davant aquesta peça, perquè "no tot ha de tindre una explicació al costat". Envolten aquesta obra de gran format fotografies recuperades de vells àlbums en una espècie de memorial de dones anònimes.

Carmen Calvo s'ha mostrat molt satisfeta amb aquesta exposició en l'IVAM perquè, segons ha dit, té "ànima". Ha agraït a totes les persones que li han prestat la seua ajuda al llarg de la seua carrera, entre elles l'exministre de Cultura i exdirector del Reina Sofia, José Guirao, recentment mort.

"M'han preguntat si a València se'm vol. Clar que sí, però cal fugir de tant en tant i després tornar, així et volen més", ha dit Carmen Calvo abans de culminar el recorregut per la mostra entre els aplaudiments dels assistents.

Carmen Calvo (València, 1950) rebrà aquest dijous el Premi Julio González de mans del president de la Generalitat, Ximo Puig. La creadora multidisciplinària es converteix, així, en la tercera dona que el rep en els vint-i-dos anys d'història del guardó, després d'Annette Messager en 2018 i Mico Hatoum en 2020, i la primera autora valenciana.

OBRES I MOSTRES

La col·lecció de l'IVAM compta amb 29 obres de Carmen Calvo, entre dibuixos, pintures, serigrafies, fotografies i instal·lacions. L'any 1990, el museu valencià li va dedicar una important retrospectiva que reunia tots els seus treballs i, en 2007, li va consagrar una segona mostra que analitzava els últims quinze anys de la seua trajectòria, amb més de cent cinquanta obres entre instal·lacions, dibuixos, objectes, pintures i fotografies.

Fa tres anys, la creadora va intervenir la façana del centre cultural amb un retrat de gran format, titulat 'Los cielos están cosidos', que plantejava interrogants entorn de la violència masclista, la discriminació sexual i la qüestió de gènere.