L'estudi s'ha desenvolupat a partir de 2.100 treballadors enquestats. L'objectiu principal ha sigut quantificar el nombre de persones que treballen en aquestes plataformes a la Comunitat Valenciana. Es tracta d'un perfil jove (menor de 36 anys), d'origen espanyol (el 86%), de l'àrea urbana, amb un nivell socioeconòmic mitjà-alt, amb treball qualificat i amb un estatus laboral predominantment autònom.

En l'estudi es posa de manifest que només un de cada cinc treballadors té un contracte laboral amb la plataforma, de manera que el perfil de fals autònom és "més que recurrent", ja que ha quedat reflectit que mentre que en l'economia tradicional per cada treballador autònom existeixen sis assalariats, en aquest sector per cada assalariat hi ha dos autònoms.

Açò es tradueix que hi ha entre 60.000 i 90.000 falsos autònoms en el treball en plataformes en el territori valencià, la qual cosa comporta, entre altres coses, a extenses jornades laborals o pitjors condicions que si tingueren contracte. Per exemple, s'ha observat que el 60% treballa en cap de setmana, en molts casos en jornades de més de 10 hores, i que es tracta de treballadors que busquen suplementar un treball principal que els proporciona un salari baix.

Un altre extrem cridaner que es desprèn d'aquest estudi és que el 52% d'aquests treballadors són treballadors professionals, el 9% del sector de neteja i cures mentre que el dels 'riders' suposa el 6% del total, amb el que l'anomenada 'llei rider' "ha solucionat només les necessitats d'una xicoteta part d'aquests treballadors", segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

"MÓN TOTALMENT NOU"

Nomdedéu ha assenyalat que aquest estudi respon al fet que el de les plataformes digitals "és un món totalment nou, amb unes característiques especials que desconeixíem i nosaltres, com a administració pública, tenim l'obligació d'incidir en aquelles qüestions que permeten que les persones troben treball i que les empreses accedisquen a eixos treballadors que necessiten, per a açò hem de conéixer les noves realitats en el marc de les relacions laborals".

Una de les conclusions d'aquest estudi ha sigut la dificultat que les persones de baix nivell de formació tenen per a accedir a aquests nous nínxols laborals, per la qual cosa el secretari autonòmic ha assenyalat que el repte al que s'enfronta Labora és "formar a aquestes persones per a conéixer eixe nou marc de relacions laborals".

Per la seua banda, Adrià Todolí ha destacat que el sector no es limita al dels 'riders', que representen menys d'un 6% dels treballadors de plataformes digitals, sinó que és "molt més ampli". En aquest sentit, el perfil majoritari del treballador de plataformes és el de professionals qualificats que necessiten la plataforma digital per a poder treballar. "La plataforma imposa les seues condicions i hem de veure si estan dins del marc legal o no", ha apuntat.

El professor de la UV ha recalcat que el 75% d'aquests treballadors, segons les dades, "segueixen buscant treball i quasi tots confien en el servici d'ocupació pública per a aconseguir-lo". En aquest sentit, ha assenyalat que representen una "oportunitat" per a Labora ja que pot oferir-los formació específica.

"És necessari oferir formació en competències digitals bàsiques, ja que les persones amb baix nivell educatiu no tenen accés a elles i queden exclosos, incidir en una regulació eficient en matèria de falsos autònoms, oferir-los formació específica en riscos laborals, ja que un terç d'ells reconeix que el seu treball implica riscos, afavorir l'accés de qualitat a internet en l'àmbit rural i la necessitat que l'administració pública cobrisca les necessitats que es deriven de tot açò", ha afirmat.

Finalment, el catedràtic Jose María Peiró ha destacat que aquest món laboral "ha vingut per a quedar-se". En aquest marc, ha incidit que l'administració pública ha de comprovar que eixa nova forma de treball es desenvolupe en condicions "de qualitat" i comprove els riscos psicosocials que puguen comportar.