Els fets van ocórrer el 19 d'agost de 2018 a València, quan l'acusat va cridar l'anciana, a qui coneixia perquè havia treballat en la seua casa en diverses ocasions, i li va dir que havia de veure-la per a parlar amb ella d'unes factures, recorda l'alt tribunal.

La dona, que vivia sola, confiava en l'acusat i va accedir però, una vegada a l'interior de la vivenda, aquest va aprofitar un descuit d'ella i, sobtadament, li va tapar la cara amb un coixí, o un objecte similar, fins que va morir asfixiada. Segons els fets provats, l'acusat va aprofitar la seua superioritat física per a matar sense dificultat l'anciana, que tenia 82 anys, mesurava 1,52 metres i pesava 60 quilos, per la qual cosa no podia defendre's.

Després de cometre el crim, es va apoderar de diverses joies que la dona guardava en una caixa i, després de deixar-ho tot en ordre i el cadàver al llit, com si la víctima estiguera dormida, va abandonar la vivenda. Tres dies després dels fets, l'acusat va vendre les joies. La causa de la mort de l'anciana va ser insuficiència respiratòria aguda per asfíxia mecànica per sufocació.

D'aquesta manera, la Sala desestima el recurs de cassació interposat per l'acusat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat València, que, al seu torn, va confirmar la dictada per un Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de València.

Aquesta sentència li va imposar la pena de presó permanent revisable pels delictes de robatori amb violència en concurs medial amb delicte d'assassinat agreujat, amb l'atenuant de toxicomania, així com el pagament d'una indemnització de 30.000 euros a cadascuna de les dos filles de la víctima i de 5.713 euros als hereus.

En el recurs qüestionava l'aplicació de la presó permanent revisable i al·legava la vulneració del principi 'non bis in idem' (prohibició de condemnar dos vegades un mateix fet), per entendre que s'havia aplicat la traïdoria per desvaliment per a tipificar els fets com a assassinat i, després, per a imposar la pena de presó permanent revisable de l'article 140 del Codi Penal.

La Sala respon que no s'ha produït tal vulneració ja que la traïdoria que va qualificar l'assassinat va ser la denominada sorprenent, derivada de la imprevisibilitat de l'acció de l'acusat contra la víctima, a qui va escometre de manera sobtada i inesperada, mentre que la traïdoria de dependència funcional derivada de l'avançada edat de la víctima és un element addicional i diferent, que justifica l'aplicació de l'assassinat agreujat de l'article 140.1.1ª del Codi Penal, que permet la imposició de la presó permanent revisable.

Considera que quan, com succeeix ací, l'atac es concreta en una modalitat traïdorenca, totalment independent de la condició de la víctima, la seua avançada edat o la seua malaltia o discapacitat poden operar amb nou agreujament a través d'aquest article.

El Suprem indica a més que la sentència recorreguda va entendre que donats els fets provats conflueixen dos agreujaments diferents: "Una vegada a l'interior de la vivenda, va aprofitar un descuit de l'anciana i, sobtadament li va tapar la cara amb un coixí, o alguna cosa similar, fins que va morir asfixiada"; i, a més, va aprofitar la seua superioritat física per a matar sense dificultat a T., que tenia 82 anys, doncs havia nascut el 12 de març de 1936, mesurava 1,52 m i pesava 60 quilos, per la qual cosa no va poder defendre's".

ESPECIAL VULNERABILITAT DE LA VÍCTIMA

Així mateix, afirma que la sentència recorreguda raona que la confluència dels dos agreujaments diferents, la corresponent a la traïdoria sorprenent que es mou en l'àmbit de l'article 139.1.1ª del CP i l'especial vulnerabilitat de la víctima per la seua edat i fragilitat que se situa en l'esfera de l'article 140.1.1ª d'eixe mateix cos legal resulta indiscutible.

La sentència, ponència del magistrat Juan Ramón Berdugo, explica que en el cas actual les sentències d'instància i recorreguda van estimar que concorre la traïdoria sorprenent -agressió per l'esquena quan la víctima no esperava l'atac, atés que coneixia a l'acusat i confiava en ell- el que configura l'assassinat traïdorenc.

Agrega que, a més, "com a element addicional: l'edat de la víctima (82 anys) i les seues circumstàncies físiques (anciana d'1,52 alçada i 60 kg pese) i que va possibilitar l'escanyament, la qual cosa justifica l'aplicació de l'art. 140.1.1º, com a persona especialment vulnerable per raó de l'edat i fins i tot la traïdoria per desvalimiento.

I cita sentència d'aquesta mateixa Sala que ja va recordar que "la situació de dependència funcional integraria la situació d'indefensió que va possibilitar l'estimació de la circumstància de traïdoria, i en tot cas, com pareix apuntar la sentència recorreguda, caldria escindir les diverses modalitats de traïdoria per a entendre que, en tot cas, la sorprenent sempre podria qualificar l'assassinat".