Els premis, que en aquesta edició estan organitzats per l'AECL, l'Ajuntament de València, a través de la Regidoria d'Acció Cultural, i la Universitat de València, a través de l'Aula de Poesia del Vicerectorat de Cultura, seran atorgats per un jurat compost per 25 membres de l'AECL, crítics literaris de reconegut prestigi entre els quals destaquen docents i periodistes, informa l'organització en un comunicat.

Tant la regidora d'Acció Cultural, Maite Ibáñez, com la vicerectora de Cultura de la Universitat de València, Ester Alba, han ressaltat la importància que tenen aquests Premis en el món de les Lletres, i han recordat que València no acollia aquests guardons des de l'any 1994.

La cita començarà el dia 7 d'abril amb l'arribada dels representants de l'associació de crítics literaris. El dia 8 tindrà lloc a l'Ajuntament una recepció amb els organitzadors, a les 10.30 hores, que participaran seguidament d'un recorregut cultural per la ciutat. També es realitzarà un taller juvenil d'escriptura creativa en la biblioteca municipal Joanot Martorell del barri de Marxalenes, a càrrec de l'escriptora Carmen Peire, amb alumnat de Secundària.

Mentrestant, el Jurado es reunirà en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València en diferents sessions de treball per a triar les obres guanyadores. El dia 9 se celebrarà la reunió plenària del Jurat i es donarà a conéixer la decisió en una roda de premsa que se celebrarà en el Saló de Cristall de l'Ajuntament de València a les 12 hores.

En total es concediran huit guardons. En dos categories: narrativa i poesia, i en totes les llengües oficials de l'Estat: castellà, català, gallec i basc, "sent l'únic guardó que distingeix obres en els quatre idiomes", destaquen els responsables del certamen.

VALENCIANS PREMIATS

Diversos valencians han sigut distingits amb aquest guardó. En la llista es troben: Francisco Brines, Tomás Segovia, Guillermo Carnero, Jaime Siles, Carlos Marzal, Vicente Gallego, Antonio Cabrera i Luis Bagué Quilez, aquests dos últims van nàixer a Cadis i Girona, però van acabar establint-se a la Comunitat Valenciana. Tots ells van ser premiats en la modalitat castellà. I per la seua obra en valencià es troben Maria Beneyto, Joan F. Mira, Ferrant Torrent, Martí Domínguez i el pintor i escriptor Manuel Baixauli.

El Premi Nacional és un dels més representatius del sistema literari espanyol. També és un dels més antics, doncs es concedeix des de 1956 quan va iniciar la seua trajectòria a Saragossa. En aquella primera ocasió el va obtindre Cela, amb la seua novel·la 'La catira', i només es va fer en la modalitat de narrativa.

Durant els primers 20 anys, aproximadament, el premi es va resoldre a Saragossa, Barcelona i en dos pobles de la seua província, Vallensana i Sitges, atenent també a les obres de poesia. Durant molts anys va estar destinat solament als autors espanyols, però a partir de 1963, quan ho va obtindre Mario Vargas Llosa per 'La ciudad y los perros', podia premiar-se també als autors hispanoamericans que hagueren publicat la seua obra a Espanya.

Després de la dictadura, en 1978 el Premi de la Crítica va començar a decidir-se en diferents ciutats i des de 1976 va passar a concedir-se també, tant en poesia com en narrativa, en les literatures escrites en les quatre llengües espanyoles oficials: castellà, català, gallec i basc.

El criteri per a la selecció d'una o una altra ciutat pot dir-se que és doble. En primer lloc, la ciutat proposada ha de comptar amb una tradició cultural i literària de reconegut prestigi. Com aquest aval ho tenen totes les capitals de província espanyoles i moltes altres ciutats que no ho són, adquireix summa rellevància l'altre criteri xifrat en la confirmació de l'interés de les autoritats locals, bé siga l'Ajuntament o la Diputació provincial, en què la seua ciutat siga triada per a acollir el premi.