Així ho ha indicat en un comunicat un dels coordinadors del Grup d'Assessorament en Temes Trans de Lambda, Airto Granell, per a qui les lleis trans -valenciana i estatal- només són el primer pas "perquè les persones trans puguem tindre l'espai que ens correspon per dret propi en un estat democràtic".

El segon pas és l'aplicació de mesures concretes, especialment en àrees com la sanitat, l'educació i el treball. Encara que la transsexualitat ja no és considerada una malaltia per l'OMS des de 2018, les persones trans segueixen sent "medicalitzades i tutelades per una societat cisheteronormativa", han explicat.

En l'àmbit educatiu, les persones trans compten amb una alta taxa d'abandó escolar per les situacions d'assetjament i discriminació que patixen, i que "en alguns casos acaben desgraciadament en suïcidi com a eixida per a acabar amb el seu patiment", explica el coordinador del GATT, "encara que cal recordar-los que compten amb el suport de les entitats LGTB+".

L'abandó primerenc dels estudis té com conseqüència una menor preparació i, per tant, accés a ocupacions de baixa qualificació, quan "tenim dret a arribar als nivells del sistema educatiu que vulguem en equitat d'oportunitats amb les persones cisgènere", ha afirmat.

A més, fins i tot amb estudis superiors, "els resulta difícil demostrar la seua qualificació si es va fer conforme al sexe assignat, per la qual cosa algunes persones prefereixen accedir a ocupacions de menor qualificació o invisibilitzar-se en l'accés a l'ocupació". "Tampoc es respecten els permisos mèdics que aquestes persones necessiten durant la seua transició", ha assenyalat.

La xifra d'atur entre les persones trans se situa al voltant del 80% a Espanya, segons càlculs basats en les atencions a aquestes persones que fan els col·lectius LGTB+. És necessària l'aplicació d'un pla de xoc per a l'ocupació, que incentive la contractació de persones trans, i l'aplicació de plans de diversitat i sensibilització en les empreses.

Finalment, "perquè la igualtat legal es transforme en igualtat real és imprescindible el suport de la majoria social i el respecte de tota la societat". Per açò, han llançat en les xarxes de Lambda una campanya contra la transfòbia i els prejuís que es tenen sobre les persones trans.

Missatges com "Sóc trans, i què passa si se'm nota?" o "Els meus genitals no em defineixen (i no són de la teua incumbencia)" tracten de respondre les preguntes inadequades i els juís als quals constantment es veuen sotmeses les persones trans. I s'obrin a ser més conegudes perquè, estan convençudes, que gran part de l'odi vé del desconeixement. Per açò, també diuen: "Si pensem diferent, per què no dialoguem?".

En aquest sentit, l'augment de les agressions, asseguren des de Lambda, és conseqüència directa dels discursos d'odi institucionalitzats que es dirigixen contra les persones trans binàries i no binàries, que després es reprodueixen a títol particular al carrer i en xarxes socials.

Una proposta que fa el col·lectiu LGTB+ és oferir formació específica sobre les realitats trans al funcionariat de les Administracions Públiques, especialment a els qui es dediquen a l'atenció directa. "És essencial la implicació de les institucions en qüestions bàsiques com la discriminació, l'assetjament escolar, les violències masclistes, i l'exclusió social, educativa, laboral i institucional de les persones trans", insisteixen, "per a equiparar els nostres drets amb els de la resta de la ciutadania".