Així consta en la memòria anual que ha entregat aquest dimarts el director de l'organisme, Joan Llinares, a les Corts. Del total de 359 denúncies presentades en 2021 (+58,8%), quasi nou de cada deu van arribar a través de la bústia electrònica, la majoria relacionades amb ajuntaments, i tres expedients van ser traslladats a Fiscalia.

En roda de premsa, Llinares ha mostrat la seua preocupació perquè quasi la meitat de les denúncies tenen a veure amb processos de selecció -abans primaven les referides a la contractació pública- i al voltant d'un quart afecten a les policies locals. Precisament, l'Ajuntament d'Alacant ha obert aquesta setmana un expedient informatiu per a aclarir presumptes irregularitats en oposicions a la Policia Local.

La memòria arreplega alguns exemples d'irregularitats en altres policies locals, com un procés on es va ampliar la llista d'aspirants sense motius i el denunciant va patir represàlies dels comandants o el d'un agent d'un altre ajuntament que es va queixar que els diners recaptats en multes no s'ingressava en les arques públiques i es va enfrontar a un "fort assetjament laboral".

En general, el director d'Antifrau ha explicat que la majoria de les irregularitats en processos selectius es deuen a la filtració de preguntes, al costat d'altres "favoritismes" com a retribucions o complements pagats incorrectament. Per açò ha instat a millorar la selecció de funcionaris amb principis d'igualtat: "Està en joc tindre una administració de qualitat o no tindre-la".

Però ha assenyalat la "dificultat real" de poder demostrar alguna cosa que s'ha filtrat en una oposició, apuntant com a exemple una investigació sobre una prova d'accés al grup A1 d'administració de la Generalitat. Una alta funcionària, encarregada de vigilar l'examen, va ser sorpresa entregant material prohibit a un aspirant perquè copiara, després del que les seues dos companyes denunciants van patir pressions però un jutge va dictar l'absolució en no poder determinar-ho.

Altre dels advertiments que ha traslladat Llinares és l'abús de la contractació d'emergència des de l'inici de la pandèmia. Encara que "no és cap il·legalitat", al seu juí cal reservar-la per a situacions de "calamitat" o catàstrofe pública, com en els primers mesos de coronavirus quan si estava justificada, i optar en el seu lloc per la contractació d'urgència.

DESCARTA PRESSIONS POLÍTIQUES

Preguntat per si Antifrau rep pressions polítiques, el seu responsable ho ha descartat i ho ha emmarcat a simples "discrepàncies", garantint que els partits estan en el seu dret de presentar denúncies en la "batalla política legítima" i que s'analitzen i tracten igual "independentment de la motivació".

Ara bé, ha rebutjat que s'intente utilitzar la institució com a "arma política" i ha posat l'accent que "la corrupció és de qui la fa independentment de la ideologia". "Quan algú denuncia corrupció perquè la fan uns altres sense mirar el seu àmbit, no està lluitant contra ella: l'està utilitzant", ha avisat.

D'altra banda, Llinares ha tornat a instar la creació d'una autoritat nacional de lluita contra la corrupció, de caràcter independent i adscrita al Congrés amb canals de denúncies anònimes i sense represàlies. També ha urgit la Generalitat a adaptar la llei de creació de l'agència, que data 2016, a la normativa europea de 2019 perquè ja han passat els dos anys de termini per a la trasposició.

MIG MILIÓ RECUPERAT

Per primera vegada, la memòria d'Antifrau arreplega l'impacte econòmic de les seues actuacions i calcula que l'import total recuperable corresponent a 2021 supera els 23 milions d'euros, dels quals s'han recuperat de moment un total de 524.905 euros.

Així mateix, dins de les dades arreplegades al balanç es pot comprovar que l'agència manté actualment l'estatut de protecció a un total de 27 denunciants i que hi ha quatre administracions que no han acceptat o han incomplit les seues recomanacions: l'Ajuntament de València (dos investigacions), els ajuntaments de Cofrents (València) i Rojals (Alacant) i l'Institut Valencià de Cultura (IVC) de la Generalitat.

I quant a les sol·licituds d'informació realitzades pels grups de les Corts a l'AVAF durant 2021, tant el PSPV com el PP i Vox van demanar tindre accés a la concessió d'ajudes de la Generalitat a les mercantils Kriol Produccions, Canal Maestrat i Comunicacions dels Ports.