"Ací sempre m'ajudaran", ha assegurat Alona, de 16 anys, després de retrobar-se amb Cristina i Fernando, la família amb la qual solia quedar-se a l'estiu a València i que ara s'ha convertit en la seua nova llar.

Els refugiats han superat el viatge amb èxit des que van partir d'Ucraïna, passant per la frontera amb Polònia on estan els voluntaris de l'ONG, i han rebut una càlida benvinguda a la Universitat Politècnica de València (UPV) amb l'himne ucraïnés i un sopar d'agermanament.

Dels 52 que van partir, 12 s'han quedat pel camí amb altres famílies d'Alemanya, França i Barcelona, mentre la resta viuran a València. Aproximadament la mitat no tenia vincle amb la fundació i "s'han pujat a l'autobús perquè és el que hi havia", ha explicat el seu vicepresident, Jesús Rodríguez, recalcant que tots són famílies o xiquets amb tutors legals ja que cap menor viatja solo.

L'autobús, amb el mateix característic estampat de zebra com el primer que va arribar a València en la matinada del dilluns, ha portat a dones, un ancià i molts xiquets, alguns d'ells quasi bebés. Com a equipatge la majoria només portava borses de roba.

"HEM DEIXAT TOT A UCRAÏNA"

"Tots estàvem molt nerviosos perquè hem deixat tot a Ucraïna: la casa, els homes... i això dona molta por", ha explicat una emocionada Verónica, de 20 anys, després de retrobar-se amb la seua germana biològica que viu a València.

Tant ella com Alona han mostrat l'alleujament que se sent en estar lluny d'una guerra que no esperaven i han lamentat sentir-se malament mentre els seus coneguts passen por. "Des del 24 de febrer tot va malament", ha constatat Verónica, qui ha reconegut que si no fora per la seua germana es quedaria allí.

I és que, com ha assenyalat Alona, "uns altres no han tingut tanta sort" en intentar eixir d'Ucraïna, mentre aquests 52 refugiats ho han fet en un viatge "tranquil" i sense problemes en la frontera, a diferència del primer bus que va estar esperant 12 hores.

La seua família espanyola d'acolliment, Cristina i Fernando, s'han emocionat en retrobar-se amb Alona, a la qual veuen a l'estiu i Nadal des dels sis anys, després de dies d'angoixa perquè les notícies canviaven cada dia. "La zona on estava ella era segura però ara ja està sent bombardejada", ha apuntat el pare.

Després de denunciar el "desastre" dels corredors humanitaris habilitats pel govern rus, la mare ha animat a l'acolliment i a "que traguen a eixe país de l'horror". Si escau ha celebrat poder tornar abraçar a Alona encara que haja de ser així i no amb el programa d'estiu en el qual ja estava pensant. "Per fi la tenim ací, és la nostra filla", ha recalcat.

QUE ELS GOVERNS NO S'OBLIDEN

Però com el conflicte no acaba ací, Fernando ha fet una crida al fet que "els governs no s'obliden d'Ucraïna". "Ara tots estem amb l'onada de solidaritat, però allò va per a estona", ha emfatitzat.

És una feina en què continuarà contribuint Juntos por la Vida, que espera l'arribada d'altres dos busos amb més de cent refugiats per als pròxims dies mentre els seus voluntaris treballen "sense descans". "El gran problema no és portar-los, és on els portem", ha recordat el seu vicepresident, a l'espera que s'habilite el centre d'acolliment anunciat a Alacant.

Aquesta ONG valenciana escull a les famílies d'acolliment entre els centenars de "valents" que s'han mostrat disposades. Açò sí, la selecció no és tan exhausta com la dels xiquets per als programes d'estiu, sinó que se centra en la capacitat econòmica i d'espai perquè han de tindre habitacions per a tres o quatre persones.

Per als pròxims dies, l'entitat compta amb l'oferiment d'empreses i algun ajuntament que s'han mostrat disposats a pagar altres autobusos, mentre en la frontera amb Polònia set dels seus voluntaris classifiquen a les famílies per a traure-les d'allí. "Serà un no parar", ha augurat el seu vicepresident.