Marina és una de les 44 persones que han viatjat des d'Ucraïna a València en el primer autobús noliejat per l'ONG Juntos por la Vida, que porta anys treballant en l'acolliment de menors ucraïnesos. Una d'elles és Katya, que ha passat molts estius a Nules i que ara ha tornat amb el seu fill de dos anys i els seus nebots. "Quan estava eixint de Kíev em va cridar el meu marit i em va dir que ara no tenim res. No tenim casa, on jo vivia ja no hi ha res", ha explicat.

Katya s'ha reunit amb el seu germà d'acolliment, Josep, i els seus pares, després d'haver de deixar arrere el seu marit i el seu avi en Bucha, una localitat propera a la capital ucraïnesa. "No hi ha ni cobertura, ni llum, ni gas, ni aigua. No sé res de res, però espere que estiguen bé", ha explicat.

"El primer és descansar, de moment només vull descansar", ha dit Katya amb el seu fill xiquet al muscle. "Primer descansar i després quedar-se sense preocupar-se", ha apuntat Marina. "El meu germà estarà bé i ell ja no s'haurà de preocupar per mi", ha assenyalat la jove. Amb 19 anys, el seu germà, que també venia a València a passar els estius, ha hagut de quedar-se i ja no ha pogut abandonar Ucraïna.

Per a Artur, d'11 anys, han sigut quasi cinc dies de viatge. Ara, reunit amb la seua família d'acolliment, ha explicat que ací està "molt millor que a Ucraïna". "Ací està més tranquil", ha afegit després d'una pausa mentre el seu pare d'acolliment li acariciava el cap i la seua mare explicava que estan "supercontents de tindre'ls a casa". "A ell, als seus germans, a la seua tia i el seu cosí. Ara a descansar i a cuidar-lo", ha explicat.

ENTRE APLAUDIMENTS ARRIBA LA "CEBRITA"

L'autobús ha arribat entorn de les cinc del matí a la Facultat de Medicina de la capital valenciana, on l'organització ha instal·lat un punt de recollida al que han acudit les famílies que acolliran als nouvinguts. Entre aplaudiments ha aparcat la "cebrita", el vehicle amb matrícula ucraïnesa i estampat de zebra. "Molt faller i molt valencià", bromejaven els voluntaris de Juntos por la Vida.

A l'eixida, aplaudiments, abraçades i besades entre càmeres i flaixos. Café calent i congrets esperaven els voluntaris i les famílies nouvingudes dins de la facultat. Des de mitjanit, hi ha hagut un tràfec de voluntaris i mitjans, i segons s'acostava l'hora d'arribada, han anat acudint familiars d'acolliment.

És el cas d'Adelisa Martínez, una mare d'acolliment que col·labora amb la formació i que acollirà la nora i els néts d'una amiga seua a Xalans. "Jo als meus no els conec", bromejava amb altres famílies que tenien ganes de veure als seus durant l'espera.

Mentre els seus fills d'acolliment, ja adults, han hagut de quedar-se en el país. Sacha, el seu fill d'acolliment, de 23 anys parla amb ella diàriament des de Kíev i li diu que "està viu". "Aquest matí ens deia: 'Corro perquè disparen'", mentre acudia a un refugi.

"L'única cosa que podem fer és donar suport a la gent que vinga, siguen nostres o no siguen nostres. Jo faig una crida a totes les famílies que han tingut un vincle amb l'associació", ha afirmat Adelisa emocionada. "Cal donar-los molt d'amor, a saber com poden vindre", ha agregat.

La travessia de la família que acollirà dura ja cinc dies, primer per a eixir d'Ucraïna i després per a arribar a València des de Polònia. "I demà els queda el viatge al poble, i no me'ls porte aquesta nit perquè plou", ha postil·lat. "Els xiquets venen com emocionats, perquè saben que l'àvia vé molt a Espanya, però alhora estan com descontrolados, estan com en un videojoc. Es veu que no han vist molt de la guerra, en televisió ni tot això que els ha de traumatizar més", ha explicat.

Adelisa confessava que estava nerviosa en no estar acostumada a tindre els micròfons i les càmeres davant, però ha explicat que entre les seues amigues faran un grup per a donar suport i afecte als nouvinguts. "La que vé és doctora i vol treballar, diu que no es vol sentir una 'recollida'. Mirarem també", ha comentat.

També hi ha famílies d'acolliment que porten anys rebent a joves ucraïnesos a l'estiu i que "l'últim que esperaven és que açò succeïra". Abans de l'arribada del bus amb Katya i el seu fill a bord, Josep i els seus pares, de Nules, explicaven que des de fa anys comparteixen les seues vacances amb Katya.

"És súper injust", ha assegurat Josep. "Tornarà per una situació molt desagradable, s'ha vist obligada a deixar el seu pare i el seu marit. Té moltes ganes de vindre perquè vé amb el seu fill de dos anys, i ha patit molt aquests dies, porta tres o quatre dies d'autobús. Ha sigut molt dur", ha remarcat.

Com a familiars, també ha indicat que tenen "moltes ganes de descansar". "Contínuament estem en comunicació amb ells, ens envien fotos i vídeos", ha explicat. "Ella té un xiquet de dos anys i jo per exemple que he sigut pare, i em veig en la seua situació amb un xiquet de huit mesos, de sobte et ve una guerra i, que fas?", ha agregat. "No li l'esperaven, per molt que estigueren els tancs en la frontera, no pensaven que açò poguera passar", ha agregat.

"Ja siga a Ucraïna, a Síria, a l'Iraq, a l'Afganistan, on siga. Em pareix súper injust que els governants no siguen capaços d'acabar amb açò, és una vergonya", ha remarcat. "Els governants estan per a solucionar les coses i no per a posar més gasolina en el foc", ha agregat. "Si de normal a una persona ja li afecta aquesta situació veient la injustícia, imagina't tenint un vincle tan pròxim, que t'envien vídeos, et diuen que hi ha un incendi gegant a un quilòmetre i no saben què és, o els cauen bombes i no saben on", ha explicat entre llàgrimes.

"EFECTE GASOSA"

En aquest primer autobús viatgen famílies que ja tenien vincles amb la Comunitat Valenciana perquè els seus fills han participat en el programa de vacances que gestiona Juntos por la Vida. Segons ha explicat el vicepresident, Jesús Rodríguez, l'acolliment d'aquestes persones va a ser "més fàcil" perquè ja tenen relació amb persones que viuen ací. "Tenim centenars de sol·licituds d'acolliment, però no és tan senzill", ha agregat.

No obstant açò, Rodríguez ha indicat que segons passen els dies, aquest acolliment serà més complicada, ja que vindrà gent que no té relació amb ningú en el territori valencià i també hauran de localitzar a qui els aculla. Per a açò, caldrà superar l'"efecte gasosa" dels primers dies: "Molta gent vol ajudar, però açò no és acollir un xiquet, és una família sencera que igual ve amb la mare, els fills i l'àvia", ha apuntat.

"Est és un acolliment humà, d'entrega i esforç: Vas a traure a una família de la guerra i l'has de cuidar i voler, però no venen perquè volen. Quan puguen van a tornar, si tenen la casa i els seus negocis allí, però ara és un temps que no sabem quant durarà i caldrà tirar-los una mà", ha explicat. "Haurà de tot, hi ha persones més humils, hi ha amb més capacitat, però això a poc a poc, primer que tinguen un sostre al que arribar i després anirem veient", ha afegit.

Aquest autobús va eixir a les 12 del migdia del divendres de Leópolis (Ucraïna). Els va costar 12 hores arribar a la frontera, quan aquesta ciutat dista uns 90 quilòmetres de la frontera polonesa Van eixir 53 persones i arribaran 44, ja que diverses persones s'han quedat en altres països. Venen 14 famílies, totes amb la seua família de referència ja que tenien, excepte una, relació amb persones de la Comunitat Valenciana.