El seu departament ultima l'esborrany d'avantprojecte d'aquesta llei, que buscarà reivindicar les cures com a "element indispensable per a la sostenibilitat de la vida". El primer esborrany es presentarà pròximament, després de la fase d'audiència prèvia en la qual han participat nou grups de dinamització amb aportacions d'un total de 123 persones.

Oltra no ha volgut posar data per a la llei perquè "no depèn només de la Generalitat", encara que ha assenyalat que l'"ideal" seria aprovar l'avantprojecte abans de les vacances d'estiu per a remetre-la a les Corts i que així inicie el recorregut parlamentari.

Així ho ha avançat en la presentació de la campanya institucional per a la commemoració el 8 de Març, Dia Internacional de la Dona. Sota el lema 'Cuidar-se és feminista', pretén reivindicar el dret de les dones a disposar de temps de qualitat per a destinar-se a l'acte-cuidat, perquè "és molt important cuidar, però també cuidar-se a una mateixa".

"Que les dones disposem de temps per a dedicar-nos a nosaltres mateixes no és una responsabilitat exclusiva nostra, sinó que ha d'existir una responsabilitat social i de les administracions públiques en la tasca de garantir que els temps siguen equitatius i que no siguen sempre les dones les que assumisquen les cures", ha exposat la vicepresidenta portaveu.

Precisament, un canvi de paradigma que pose les cures en valor és un dels objectius de la llei d'igualtat, que també apostarà per l'eliminació de qualsevol forma de discriminació, la igualtat de gènere amb un enfocament transversal i polítiques públiques que permeten a dones i hòmens participar en condicions d'igualtat en la vida familiar, social, comunitària i econòmica.

REDUCCIONS HORÀRIES PER A CRIANÇA I CURES

Oltra ha destacat que la Generalitat assumeix la tasca de "combatre la bretxa en les cures" i per açò la llei planteja que les reduccions horàries per a la criança i les cures s'amplien en una hora diària quan les demanen persones del gènere infrarepresentat en la demanda de mesures de flexibilització, que normalment són homes.

El desenvolupament d'un sistema públic de cures és un altre dels objectius de la norma, des d'"una perspectiva ecofeminista que trenque amb els rols i estereotips de gènere i eradique les desigualtats socials, culturals i de gènere".

També impulsarà bonificacions fiscals a les empreses que incloguen mesures de compensació positiva al gènere infrarepresentat, a més d'accions que permeten valorar les cures com l'elaboració d'un informe anual sobre l'impacte en el PIB de l'economia de criar, cuidar i curar, la qual cosa es coneix com 'compte satèl·lit'.

JORNADA DE 32 HORES

Paral·lelament, la llei promourà el descans en dies festius en el sector del comerç, especialment en les grans superfícies, a més de promoure la jornada laboral de 32 hores, amb el manteniment de drets laborals i salarials.

Polítiques de flexibilització horària, presencialitat flexible i teletreball seran unes altres de les mesures que arreplegue la normativa, juntament amb l'establiment del permís de les i els treballadors públics per naixement, acolliment i adopció en un mínim de sis mesos per a famílies biparentals i de fins a un any en el cas de les monoparentals.

Es preveu així l'elaboració d'una estratègia d'usos del temps que partisca d'una enquesta periòdica sobre el temps que la població dedica a activitats diàries, amb l'objectiu d'una redistribució del temps sense bretxes de gènere.

El foment de la coeducació en totes les etapes educatives serà un altre dels objectius de la llei per a garantir "un entorn que afavorisca l'elecció lliure i sense condicionaments de les opcions acadèmiques, especialment en aquelles especialitats on es detecten bretxes de gènere".

En aquesta línia, el currículum coeducatiu inclourà l'adquisició d'habilitats per a la vida diàries sempre des d'un enfocament de gènere interseccional, a més de treballar en la idea que els productes d'higiene menstrual siguen d'accés universal, prioritzant aquells que són sostenibles mediambientalment.

Aquesta visió de gènere trasversal tindrà la seua repercussió en l'àmbit urbanístic, on les administracions públiques estaran obligades a incloure un informe d'impacte de gènere amb enfocament interseccional i amb indicadors de sostenibilitat.

PREMIS ISABEL FERRER

D'altra banda, Mónica Oltra entrega aquest dimarts a Potries (València) els Premis Isabel Ferrer 2022 que el govern valencià concedeix a tres persones o entitats que hagen destacat en la lluita per la igualtat efectiva entre dones i homes.

En aquesta edició, el jurat ha decidit premiar a l'activista Carmen Soto per la seua trajectòria i compromís treballant en Amnistia Internacional des de la seua creació en 1978 i per ser una pionera en la defensa dels drets de les dones. De la il·lustradora Viví Escribá, el jurat ha ressaltat la seua trajectòria "impressionant" en l'àmbit de la il·lustració i el seu gran treball en el foment de la lectura entre els joves.

El tercer premi recau en l'Associació Dones de la Mar (ADOMAR) per la seua lluita i esforç per donar visibilitat a les pescadores en un sector masculinizado, on treballen pescant des de les seues barques. Es va fundar en 2018 per nou dones relacionades d'una manera o una altra amb l'àmbit pesquer perquè el seu treball fora reconegut i conegut per la societat.