Així, l'alt tribunal ha decidit estimar el recurs contenciós-administratiu interposat pel lletrat Curro Nicolau contra el decret 15/2020, de 30 d'octubre, del cap del Consell pel qual es van adoptar mesures temporals i excepcionals a la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 i a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma.

El recurrent impugnava en concret la restricció d'entrada i eixida de persones del territori de la Comunitat Valenciana excepte per a aquells desplaçaments, adequadament justificats en entendre que afectava a la lliure circulació, dret fonamental recollit en l'article 19 de la Constitució Espanyola. Així mateix, esgrimia que el president del Govern valencià no estava facultat per a dictaminar mesures restrictives de drets fonamentals.

Per la seua banda, l'Advocacia de la Generalitat va sostindre que, pel que fa a la competència de l'executiu autonòmic per a dictar eldecret impugnat, que troba la seua cobertura en l'article 43 de la Constitució, que atribueix als poders públics la tutela de la salut pública. El Ministeri Fiscal també va sol·licitar la desestimació del recurs.

Per a fonamentar la seua resolució, datada el 16 de febrer i a la qual ha tingut accés Europa Press, el Suprem al·ludeix a la seua pròpia sentència del passat 25 de gener, mitjançant la qual va anul·lar -també a instàncies del mateix demandant- el decret de Ximo Puig que va establir restriccions a la mobilitat al gener de 2021. Encara que la Sala va considerar que la disposició era "proporcionada" per la pandèmia, va al·legar que el Tribunal Constitucional havia declarat la inconstitucionalitat de part de l'estat d'alarma.

"Igual que es diu en la sentència de 25 gener de 2022 no hi ha en aquest recurs arguments del recurrent que conduïsquen a l'estimació del recurs però no pot obviar-se la doctrina constitucional pel que reiterem part del que s'ha dit en el fonament sisé de la precitada sentència: la Sala no pot ignorar que, si bé per motius diferents als esgrimits en aquest procés, el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional l'article 2.2 del Reial decret 926/2020 en la virtut del qual es va dictar el Decret 2/2021. És a dir, el fonament normatiu al que es va remetre expressament el president de la Generalitat Valenciana".

FACULTAT DEL PRESIDENT

En aquesta línia, reconeix el TS que es torna a trobar amb què "falta el pressupost en què va descansar la facultat del president de la Generalitat Valenciana per a dictar el Decret 15/2020 i que aquesta falta no pot ser suplida per l'habilitació que confereix a les autoritats sanitàries la legislació sanitària doncs no es va seguir el procediment previst en l'article 10.8 de la Llei de la Jurisdicció encara que tal conducta obeïra al que es disposapel Reial decret 926/2020".

En aquestes condicions, prossegueix, "l'única solució ajustada aDret és la de considerar que manca de competència per a dictar el Decret 15/2020 i, en conseqüència, estimar el recurs". L'òrgan judicial no imposa costes.