L'objectiu de l'estudi, realitzat per la periodista Natalia Ponce, ha sigut oferir una radiografia de l'estat de salut de la professió al territori valencià, de 2017 a desembre de 2020, amb la qual actualitzar les dades de l'informe anterior, 'Crisi al sector de periodistes i periodistes gràfics a la Comunitat Valenciana (2007-2016)'.

Les xifres arreplegades en l'actual document, 'Crisi del sector de la comunicació a la Comunitat Valenciana (2017-2020)', posen de manifest el "fràgil" estat del periodisme al territori, subratlla l'organització professional en un comunicat.

Així, les dades d'atur en el sector d'informació i comunicació posen de manifest una destrucció de l'ocupació de vora el 23% entre desembre de 2019 i del 2020, estretament vinculada amb la crisi sanitària de la covid-19. Per açò, cal destacar la incidència que ha tingut en el sector aquesta crisi, tant en l'àmbit laboral (acomiadaments, autonomització, ERTO, etc.) com estructural (canvi en les tendències de consum, digitalització dels mitjans, etc.).

Mostra de la precarietat de la professió és que, malgrat que el 88,2% dels professionals que han acabat els estudis després de 2017 ha pogut obtindre treball en el sector, només el 20,8% ha aconseguit un contracte indefinit i l'eventualitat representa el 62,7%.

A més, un 57,1% dels enquestats per a aquesta investigació considera que no té estabilitat laboral. A pesar d'aquestes dades, un 65,3% no canviaria de professió.

A la Comunitat Valenciana, 2017 va suposar una baixada significativa del nombre d'aturats en reduir-se un 10% respecte de 2016 i situar-se en 1.326 professionals. Com va passar en l'àmbit estatal, en 2019 el nombre de periodistes en la parada va tornar a augmentar -després d'haver descendit a 1.285 en 2018- fins als 1.317 i en 2020 se situava en 1.273.

La Comunitat Valenciana, juntament amb Madrid, Andalusia i Catalunya, és on més ocupació es va destruir en el sector, fins a arribar a representar el 66% del total, segons afirma l'Informe Anual de la Professió Periodística 2019 (Associació de la Premsa de Madrid).

OBERTURA D'À PUNT

En aquest context, l'estudi subratlla l'efecte en el sector que va tindre l'obertura d'À Punt en 2017, que va afectar directa o indirectament al 39,4% dels enquestats.

D'altra banda, segons les dades obtingudes en l'enquesta realitzada, un 20% dels professionals es trobaven a final de 2020 en situació de desocupació i, per a un 85% d'aquest, des de fa menys de dos anys.

Quant als sexes, un 60% dels enquestats aturats són dones.En concret, l'atur femení en el sector en 2020 es va situar en el 61,74% i en el 63,15% solament en la categoria de periodistes, el que coincideix amb les dades estatals, que el fixen en un 62,41%.

El procés d'autonomització del periodisme també forma part de la realitat de la professió, amb un augment del 18% en el nombre d'autònoms registrats com a informadors i comunicadors els últims quatre anys al nostre territori. Aquest fet és especialment rellevant entre periodistes gràfics, segons es desprèn de l'informe.

Respecte de la situació dels i les fotoperiodistas a la Comunitat Valenciana, crida l'atenció la manca d'incorporacions d'aquests professionals a les redaccions, llevat dels casos de jubilacions o quan algú se'n va i cal cobrir la vacant.

A causa de la crisi de la covid-19, aquest col·lectiu és un dels quals més durament s'ha vist colpejat. Molts professionals, sobretot els freelance, han vist reduïts notablement els seus ingressos per no poder accedir als esdeveniments informatius i, per tant, no tindre imatges per a vendre.

Aquesta situació es va donar tant en el confinament, quan no es podia entrar a residències, hospitals, cementeris, etc. on estava la notícia, com en bona part del temps de pandèmia, quan no tenien accés als camps de futbol, a Les Corts o hi havia moltes restriccions per a cobrir la informació de la Generalitat.

L'acceleració del procés de digitalització amb la pandèmia és una altra de les qüestions evidenciades en aquest estudi. L'OJD Interactiva mostra l'increment en el nombre de visites que els mitjans digitals han experimentat els últims anys.

VALÈNCIA, CIUTAT AMB MÉS MIG DIGITALS

La Comunitat Valenciana és la quarta amb més mitjans digitals, per darrere de Madrid, Catalunya i Andalusia, i València és la ciutat amb més mitjans digitals d'Espanya.

Una de les conseqüències de la crisi que arrossega el sector els últims anys és la cerca de noves eixides professionals com la docència, la comunicació corporativa o les xarxes socials.

Un 31,3% dels enquestats d'aquesta investigació afirma haver canviat d'àrea laboral quan es trobava a l'atur, en un 38% cap a la comunicació institucional, un 18% cap a la docència i un 13,6% cap a la fotografia en general.

El document complet, resultat de la VII Beca d'investigació Emili Gisbert, ja es pot descarregar complet en la web de l'entitat en l'apartat de Manuals. Mentrestant, està encara obert el termini per a entregar propostes per a la VIII edició d'aquesta beca que enguany farà un estudi sobre l'evolució del tractament del suïcidi en els mitjans de comunicació en els últims anys. El termini per a entregar propostes finalitzarà el 21 de febrer.