L'aspecte pitjor valorat és el temps d'espera per a aconseguir una cita amb el seu metge de família, amb una 4 de puntuació, seguit de la facilitat per a posar-se en contacte amb el seu metge, un 4,4; i el seguiment del seu estat de salut i tractaments, amb un 4,6. Per contra, la facilitat per a obtindre receptes frega el notable amb un 6,7.

L'enquesta, realitzada per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a 981 espanyols durant l'any passat, ha revelat que el 44 per cent que va precisar atenció mèdica en Atenció Primària no la va rebre de manera adequada, especialment les persones que pateixen alguna malaltia crònica o mala salut en general.

Així, l'estudi destaca l'"enorme impacte" que està tenint la pandèmia sobre l'Atenció Primària, "començant pels llargs temps d'espera, passant per les dificultats per a ser atès de manera presencial i acabant amb les seues conseqüències de tot açò sobre la salut".

Aquesta desatenció es va manifestar especialment en les dificultats per a acudir al centre de salut: quatre de cada sis consultes han hagut de ser telefòniques. I això després d'esperar diversos dies. De fet, el llarg temps d'espera és l'aspecte que genera major insatisfacció entre els enquestats, juntament amb les dificultats per a posar-se en contacte amb el seu metge de família.

De tots ells, el 28 per cent considera que ha tingut un gran impacte sobre la seua salut, fins al punt d'acabar hospitalitzats o amb el risc de mort, tal com s'explica a la revista 'OCU Salud' de febrer.

Aquesta desatenció ha llastrat la satisfacció dels enquestats amb el metge, però més si cap amb el centre de salut: el 51 per cent dels enquestats estan menys satisfets amb el seu centre que abans de la pandèmia. Especialment els valencians (li donen una nota de 4,8 sobre 10), bascos (5,1) i madrilenys (5,2), enfront de la bona valoració dels castellanoleoneses (7,5).

Malgrat tot, es manté la confiança en el sistema públic de salut. El 48 per cent dels espanyols enquestats confia molt en ell a l'hora de garantir una atenció sanitària de qualitat i accessible a la població, especialment els majors de 60 anys.

Encara que també s'observen diferències entre comunitats autònomes: el grau de confiança és més alt entre bascos (7,4 sobre 10), castellalleonesos (6,8), castellà-manxecs (6,8) i catalans (6,8) i una mica menor entre andalusos (6,6), valencians (6,4) i madrilenys (6,3).

OCU demanda de les autoritats sanitàries, centrals i autonòmiques "un reforç sostingut de l'Atenció Primària de salut i dels seus recursos humans". "També és desitjable una reducció de les càrregues burocràtiques que assumeixen els propis metges i que en aquesta última onada s'han revelat com un dels principals obstacles al funcionament adequat de les consultes", afigen sobre aquest tema.