L'elenc compta amb nou actors i actrius, entre ells, en el paper de Pròsper, Teresa Lozano, que feia més de vint anys que no treballava en una producció pública valenciana. La resta del repartiment està integrat per Marina Alegra, Álvaro Báguena, Paula García Sabio, Nelo Gómez, Jaume Ibáñez, Jacobo Julio Roger, Jaime Linares y Manuel Maestro.

Les tres primeres funcions previstes, les del 2, 3 i 4 de febrer, s'han hagut de suspendre per un positiu en covid-19, per tant, la primera funció serà el dissabte 5 de febrer a les 20.00 hores.

En la roda de premsa de presentació de l'espectacle, el director general de l'Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, ha citat Joan Fuster: "Cap teatre del món s'alimenta 'exclusivament' de la producció dramàtica nacional: a tot arreu, al costat de les peces escrites pels dramaturgs del país, es representen més, o moltes més, traduïdes d'altres idiomes(...) El teatre valencià s'ha mantingut sempre tancat a les traduccions".

L'assagista de Sueca també es queixava en 1959 "de la pràctica inexistència als escenaris valencians d'obres en la llengua del país", i Guarinos ha recordat aquestes reflexions per a fer veure que, "afortunadament, les coses han canviat molt 60 anys després d'aquesta fusteriana reflexió": "Obres com per exemple 'La Tempesta', de William Shakespeare, en versió de Roberto García, i la llengua en la qual produïm des de l'IVC quasi tots els nostres espectacles, com també ho fa una immensa quantitat de companyies professionals valencianes, corroboren aquest pas avant i positiu".

Per la seua banda, Roberto García ha recordat que 'La Tempesta' es considera l'última obra de William Shakespeare i es considera una peça "estranya, peculiar i poc representada".

"És una faula efectista creada per a delectar al rei Jacobo I d'Anglaterra i als seus acompanyants de l'alta societat asseguts en cadires en un espai interior (a diferència del Globe, en el qual el públic, format per gent de classe baixa, assistia a les obres dempeus)", ha assenyalat.

TEATRE DINS D'UN ALTRE TEATRE

"Una de les coses que més interés em va despertar -ha prosseguit- va ser que estem bàsicament davant un artefacte metateatral. L'illa que apareix en l'obra no deixa de ser l'espai de creació d'eixe dramaturg anomenat Pròsper i d'eixe director d'escena denominat Ariel. És a dir, un teatre dins d'un altre teatre. I com a espai de creació que és, parlem d'un lloc on pot passar qualsevol cosa i on els personatges són llançats a viure un viatge revelador i de transformació".

'La tempesta' aborda grans temes, com l'exercici del poder, la llibertat a la qual apel·len tots els personatges, les presons mentals i físiques, la relació entre pares i fills, la venjança, el perdó i les segones oportunitats.

D'aquesta manera, Shakespeare "es va despedir del teatre i de la política mostrant el joc brut en el qual es mou, es va despedir de la comèdia amb els bufons borratxos, es va despedir del romanç amb els joves enamorats...". "I després de mostrar-ho en una illa, que és un teatre dins d'un altre teatre, i d'evidenciar la futilitat de tot perquè està fet de la mateixa matèria que els somnis, va decidir perdonar-ho tot i perdonar a tots", ha conclòs.