CIRGEN (Circulating Gender in the Global Enlightenment) analitza la creació i circulació d'identitats i rols de gènere a Europa i Amèrica en el XVIII. Es tracta del primer projecte en humanitats i ciències socials que obté aquest finançament del Consell Europeu d'Investigació a la Comunitat Valenciana. Està adscrit a l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones, vinculat al departament d'Història Moderna i Contemporània de la UV, i el seu equip investigador està compost íntegrament per dones.

Benito J. Feijoo (1676-1764), un dels filòsofs naturals espanyols més populars a Europa i el món hispànic durant el XVIII, creia en la igualtat intel·lectual d'hòmens i dones. També en la igualtat a l'hora de sentir les emocions, les "passions" com es coneixien en l'època.

Segons aquesta premissa, homes i dones experimentarien de la mateixa forma el sentiment amorós, la qual cosa trencava amb les suposades diferències entre el cos femení -tindria una major sensibilitat, especialment en qüestions amoroses i sexuals segons alguns models- respecte al masculí. Aquest article en la revista internacional d'història de la ciència 'ISIS' se suma a la historiografia recent que ha demostrat que en l'època van coexistir diversos models, fins i tot contradictoris, de cossos masculins i femenins.

Elena Serrano, també investigadora de l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones de la UV explica com, en el seu relat sobre les causes de l'amor, Feijoo es basava en una fisiologia mecànica, en la qual els nervis connectaven ànima i imaginació, sentits, cervell, cor i genitals.

Eren les interaccions mecàniques entre aquests elements les que produïen els sentiments amorosos. L'article examina també com, segons Feijoo, es podria destriar el caràcter d'una persona a primera vista, a causa d'aquesta estreta relació entre cos i ànima, i com governar el sentiment amorós entrenant la imaginació.

Aquesta investigació pretén respondre a com històricament les societats han utilitzat ferramentes intel·lectuals per a conéixer la idoneïtat de les parelles. Sosté així que la història de l'emparellament amorós forma part de la història de les ciències socials.

AMOR O HARMONIA SOCIAL APLICADA

"La preocupació per trobar tècniques més fiables amb les quals determinar la idoneïtat de les parelles ha format part essencial tant del manteniment de l'ordre social com de la conformació de les subjectivitats, reforçant i subvirtiendo alhora les estructures d'edat, gènere, raça i sexualitat. La ciència de l'amor, per dir-ho amb una frase molt del segle XVIII, seria també una ciència de l'harmonia social aplicada", explica la historiadora en un comunicat de la UV.

El projecte va nàixer inspirat per les declaracions d'un dels creadors d'OKcupid, una de les plataformes més populars de cites online, en el qual assegurava que els seus algoritmes eren capaços de trobar què persones s'aparellarien analitzant els comportaments dels usuaris i les seues respostes a una sèrie de preguntes. "És a dir, que segons Christian Rudder, existiria un mètode científic per a trobar parella. No obstant açò, encara que açò podria paréixer un assumpte exclusivament contemporani, existeix un ampli llegat", apunta Serrano.

Aquestes investigadores i investigadors van prendre quatre xicotetes mostres: l'astrologia en el segle XV a Itàlia, les utopies socialistes radicals imaginades per Charles Fourier i la frenología a Nord-Amèrica a la fi del segle XIX, al costat de les idees sobre les passions amoroses de Feijoo.

"En la majoria dels assajos arreplegats en el nostre treball, l'emparejamiento pressuposava monogàmia i heterosexualidad. No obstant açò, Feijoo va ser categòric quant a la simetria entre els sistemes nerviosos masculí i femení, i Fourier va idear un sistema per a trobar parella en el qual, en la seua societat perfecta, tant la gent gran, en particular les dones, com a persones de sexualitats diferents no anaren relegades per a afavorir als joves heterosexuals sans", exposa la investigadora.