La fi de les restriccions de mobilitat, l'augment del turisme i l'avanç en el procés de vacunació són els factors fonamentals d'aquest augment en la xifra de visitants, que inicia "una optimista senda de recuperació", assenyalen els responsables del museu en un comunicat.

Del total de visitants, l'IVAM Centre Julio González va comptabilitzar 104.777 persones, mentre que l'IVAM Centre d'Art Alcoi va acollir 6.287. Les mostres temporals d'artistes com a Mona Hatoum, Josep Renau, Guillermo Ros, Lola Lasurt, Miguel Benlloch o Absalon, juntament amb exposicions com a Indústria/Matrius, Trames i Sons, Escultura Infinitao La Fotografia en medio, són algunes de les exposicions que han pogut gaudir els visitants al llarg de 2021.

Les xifres del segon any afectat per la pandèmia també confirmen una modificació en el perfil dels usuaris en les sales d'exposicions. D'una banda, tenint en compte l'origen geogràfic, s'ha invertit la tendència de temporades anteriors en les quals la major part dels visitants eren estrangers.

En 2021 un 62% del públic del museu ha sigut procedent d'Espanya, enfront de només un 37% de turistes estrangers d'altres països: Holanda, França, Itàlia, Alemanya i Bèlgica. Els visitants procedents de la Comunitat Valenciana es van situar en un 87% del total del públic nacional, confirmant la fidelització de la població local. Com la majoria de les institucions culturals en aquesta crisi sanitària, les xarxes socials i les activitats digitals de l'IVAM han resultat un aliat indispensable en la connexió amb el públic de proximitat.

En aquest sentit, s'ha registrat un increment considerable dels visitants virtuals amb 752.285 visites a la web del museu. Microsites com a Presents densos o seminaris online, com el qual va participar l'activista feminista Silvia Federici, van omplir la web de contingut i l'"aforament virtual".

Així mateix, una altra característica destacable del 2021 és el rejoveniment dels assistents, ja que s'ha observat una gran afluència de joves i adolescents, així com de públic familiar, especialment en exposicions com Un exercici de violència. Guillermo Ros i Els exilis de Renau. Les dades confirmen que la mitjana d'edat dels visitants ha descendit dels 40 a 50 anys a una franja més jove, de 18 a 35 anys.

En aquesta "nova realitat", l'IVAM ha impulsat el retorn de les visites físiques amb l'objectiu de restablir els vincles perduts, sense deixar ja de banda els recursos que la tecnologia ha posat per a arribar a més sectors de públics i llocs.

Aquesta aposta per la tornada de la presencialitat ha sigut especialment notable en les activitats educatives en les quals han participat un total d'1.197 centres de la Comunitat Valenciana, amb prop de 10.000 estudiants de totes les edats a partir de 5 anys. Els caps de setmana s'ha mantingut l'oferta de visites comentades a les exposicions i els tallers familiars, sense oblidar les accions específiques que s'han organitzat relacionades amb les exposicions, detallen.

EQUIP DE MEDIACIÓ

En aquesta línia, l'equip de mediació de l'IVAM ha preparat activitats com un projecte d'ocupació mural participativa amb motiu de l'exposició Els exilis de Renau, experiències dissenyades específicament per als centres escolars del barri del Carmen o projectes en col·legis rurals d'altres comarques de la Comunitat Valenciana.

L'IVAM ha continuat treballant sota el paradigma de museu obert i inclusiu, que defineix gran part de la seua filosofia i que connecta amb la seua vocació de servei públic. Per açò s'han programat visites accessibles per a persones cegues a l'exposició de Julio González o visites en llengua de signes, en col·laboració amb Fesord CV.

Quant a les activitats culturals, al llarg del 2021 s'han desenvolupat més de 120 projectes que van incloure conferències, xarrades d'artistes, concerts, performances i projeccions. El departament de publicacions va editar un total de nou catàlegs vinculats amb les exposicions.

L'IVAM destaca el seu compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establits en l'Agenda 2030, especialment amb els quals tenen relació amb la disminució de les desigualtats i la inclusió, que entronquen amb els valors d'integració, accessibilitat, diversitat, diàleg i obertura. A través d'aquest Pla l'IVAM es compromet amb la idea d'institució que genera valor, arrelada al barri i amb vocació internacional.

Seguint les directrius del seu Pla de Sostenibilitat 2021-2023, en matèria ambiental l'IVAM ha continuat donant passos per a reduir el consum i millorar l'eficiència energètica de les seues instal·lacions. Alguns exemples són la instal·lació de panells solars per a autoconsum, la compra d'enfocaments més eficients i equips climàtics, la substitució progressiva d'il·luminació amb tecnologia LED, la millora de l'aïllament de l'edifici i el mesurament del consum d'energia.

En l'àmbit de les exposicions ja no s'utilitza vinil de tall i s'apliquen mesures per a la col·lectivització de viatges en el transport d'obres d'art: l'IVAM es coordina amb altres museus per a enviar només a un responsable acompanyant les peces durant el seu trasllat.

UN MILIÓ PER A COMPRES

En la línia estratègica de potenciar compres responsables, el museu ha destinat més d'un milió d'euros l'any 2021 per a adquirir obres d'art complint procediments que integren aspectes socials, ètics i ambientals en tot el cicle contractual. Es tracta d'un total de 40 peces de 22 artistes (16 dones, 2 gènere no binari i 4 homes) que responen una sèrie de línies que acompanyen els eixos del museu per als pròxims anys, entre elles: abordar les exclusions, que no són només de gènere, sinó també de raça i classe; apostar per l'entorn local, i establir diàlegs amb altres contextos. S'ha potenciat la política de compres de proximitat i incorporat criteris socials en la contractació.

Com a novetat, l'any 2021 el museu ha engegat un Pla Director d'Inversions per al qual van ser consultades més de 250 persones entre actors del barri, del món de l'art, treballadors de l'IVAM i visitants.

S'ha començat a executar la primera fase, que passa per la remodelació de la cafeteria i restaurant, la recuperació de la botiga -llibreria, la recuperació de l'hall com a espai de trobada i la incorporació de 600 metres quadrats al desenvolupament de programes públics. També començarà a incorporar-se una part de les terrasses, amb vista a Ciutat Vella.

Durant 2022 continuaran aquestes reformes en les quals prima "la necessitat d'adaptar l'edifici des del punt de vista de l'accessibilitat universal i la sostenibilitat", conclouen.