El Ple del Consell ha declarat la paella valenciana Bé d'Interés Cultural Immaterial en un decret que arreplega la denominació principal del plat, l'elaboració de la recepta i les diferents versions al territori.

Així ho ha aprovat el Ple del Consell, amb un decret que defineix aquest plat com l'"art d'unir i compartir". "La paella és un símbol identitari del territori valencià", ha remarcat la vicepresidenta, Mónica Oltra, en la roda de premsa. "Hui la paella no només constitueix un plat, sinó que el fet de la seua preparació la converteix en un fenomen social", ha agregat.

A més de la declaració com a Bé d'Interés Cultural, el decret estableix una sèrie de mesures de protecció i salvaguardia, que es concretaran a realitzar tasques d'identificació, descripció, estudi i documentació del bé, incorporar testimonis disponibles amb suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació o vetlar pel normal desenvolupament així com per la transmissió a generacions futures.

Els seus orígens es remunten l'any 220 a.C., i va ser Alexandre el Gran qui va portar l'arròs a Europa. L'arròs no va ser sembrat en grans quantitats a València fins a l'arribada dels àrabs. En el segle XVI es comença a tindre constància de l'ús, el blanqueig i la neteja de la pellorfa de l'arròs.

Ja en el segle XVIII apareix en un manuscrit de receptes la primera cita referent a la paella o 'arròs a la valenciana', en el qual s'explicaven les tècniques per a la seua elaboració i es remarcava que l'arròs ha de quedar sec.

A començament del segle XX, aquest plat típic s'expandeix a grans ciutats internacionals. D'aquesta manera, la paella aconsegueix la seua màxima popularitat amb el 'boom' turístic dels anys seixanta a Espanya amb l'arribada de turistes estrangers per a passar les vacances a la costa.