Comunitat Valenciana

L'ETNO convida a conéixer un "univers d'imatges" mostrant per primera vegada al públic el seu arxiu fotogràfic

El Museu Valencià d'Etnologia, L'ETNO, exhibeix per primera vegada el seu arxiu fotogràfic i mostra una dotzena de les seues col·leccions en un intent de "reflexionar sobre la memòria" com a instrument de "construcció, d'ús i de necessitat per a l'enfortiment de les comunitats".
Una de les peces de la mostra 'Univers d'Imatges. Col·leccions fotogràfiques de L'ETNO',
Una de les peces de la mostra 'Univers d'Imatges. Col·leccions fotogràfiques de L'ETNO',
CABRELLES SINGÜENZA/REMITIDA L'E

El centre cultural ha presentat aquest dimecres la mostra 'Univers d'Imatges. Col·leccions fotogràfiques de L'ETNO', que estarà oberta al públic fins al pròxim 13 de febrer de 2022.

El projecte naix també amb la finalitat de presentar en públic per primera vegada una part de l'Arxiu Fotogràfic del museu, un departament que compta amb més de 40.000 imatges. L'exposició selecciona un total de 350 imatges pertanyents a 12 col·leccions dels fons propis i s'ha plantejat "fugint dels formats clàssics d'exposicions fotogràfiques d'àmbit històric i arxivístic".

El diputat de Cultura, Xavier Rius, acompanyat pel director del museu, Francesc Tamarit, ha reivindicat el fet de "reflexionar sobre la memòria, en un sentit antropològic, de construcció, d'ús i de necessitat per a l'enfortiment de les comunitats, a més de treballar la idea d'arxiu com a servei cabdal per a construir memòria col·lectiva, i més concretament, la memòria visual".

L'arxiu de L'ETNO que ara es mostra va nàixer amb el propi museu, en 1982, i ha incorporat al llarg dels anys material de fotògrafs professionals coneguts i reconeguts com per exemple Paco Jarque o Cabrelles Singüenza, així com altres col·leccions amb unes especificitats diferents, com per exemple el material de treball de camp del personal de conservació del museu o les interessantíssimes col·leccions d'imatges que van formar personatges gens coneguts com a fotògrafs, com per exemple José Soler Carnicer.

L'exposició està comisariada per Pau Monteagudo, tècnic de l'arxiu d'imatge de L'ETNO i compta amb les aportacions de dos artistes joves que estan desenvolupant el seu treball a partir de fotografia en tant que contenidor de memòria, individual i també col·lectiva: José Manuel Bellido i Isabel Bonafé.

MEMÒRIA COL·LECTIVA

L'arxiu fotogràfic de L'ETNO, com ha explicat Francesc Tamarit, està integrat per diferents col·leccions que representen diverses temàtiques, habituals en la història de la fotografia. Cinc d'aquestes aproximacions es tracten en l'exposició: la fotografia científica (etnogràfica en aquest cas), la professional, la de les institucions, la dels aficionats i la fotografia domèstica i familiar. Un conjunt d'aproximacions que genera "un gran teixit compartit que forma part de la nostra memòria col·lectiva", asseveren els impulsors del projecte.

L'exposició s'estructura en aquests cinc apartats, amb una introducció prèvia referida a la memòria on s'exposen les aportacions artístiques de José Manuel Bellido i Isabel Bonafé, així com una breu presentació de l'Arxiu de L'ETNO.

A més, el plantejament museogràfic ha considerat dos nivells informatius respecte dels fons fotogràfics exposats: un nivell general explicatiu de cada àmbit (etnogràfic, professional, institucional, aficionat/divulgador, domèstic) i un nivell més concret i exhaustiu referit a cada autor (fitxa de cada fotògraf).

Mostrar comentarios

Códigos Descuento