Comunitat Valenciana

El 60% dels professionals sanitaris ha patit trastorns mentals i més de la meitat no s'ha recuperat

  • Tots els estudis sobre l'impacte psicològic de la Covid-19 ofereixen dades "molt preocupants", segons CECOVA.
Archivo - Arxiu - Especialistes i pacient en UCI
Especialistes i pacient en UCI (arxiu).
RIBERA
Archivo - Arxiu - Especialistes i pacient en UCI

El 60% dels professionals sanitaris ha patit trastorns mentals per la covid i més de la meitat no s'ha recuperat any i mig després. A més, el 65% dels treballadors sanitaris ha experimentat problemes generals de salut durant la pandèmia.

Així, s'ha posat de manifest en la taula 'Impacte del covid-19 en els professionals sanitaris' celebrada en el IV Congrés de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana, en la qual han participat el president de CECOVA, Juan José Tirado, la vicepresidenta primera del Consell General de Col·legis de Metges d'Espanya, María Isabel Moya, i el vicedegà primer del Col·legi Oficial de Psicòlegs de la Comunitat Valenciana, Óscar Torrijo.

Sobre aquest tema, el president de CECOVA, Juan José Tirado, ha detallat que el 44% dels professionals sanitaris han patit un alt nivell d'estrés, i el 37% d'ells han estat deprimits. Així, ha advertit que tots els estudis sobre l'impacte psicològic de la Covid-19 en els professionals sanitaris ofereixen dades "molt preocupants".

Per la seua banda, la vicepresidenta primera del Consell General de Col·legis de Metges d'Espanya, María Isabel Moya, s'ha referit a l'estudi d'OMC (Organització Mèdica Col·legial) sobre l'impacte de la Covid-19 en els metges espanyols que conclou que les dones, els joves, els que han estat en primera línia, i els que tenen menys experiència o poca formació en catàstrofes són "els que més pateixen l'impacte psicològic de la pandèmia".

A més, aquest informe reflecteix que ja durant la primera onada de la pandèmia s'han allargat les jornades laborals, els hàbits de vida han empitjorat, ha augmentat el consum d'alcohol i disminuït l'exercici físic. Així mateix, un terç ha patit dilemes ètics i un 25% han estat de baixa per Covid.

La doctora María Isabel Moya també ha indicat que un 20% dels metges s'han plantejat avançar la jubilació, un 34% han pensat abandonar la professió i un 32% tenen problemes per a dormir.

Objecció de consciència

A continuació s'ha celebrat la taula 'Eutanàsia versus cures pal·liatives' amb el president del Consell General de Col·legis Mèdics Espanya, Tomás Cobo Castro, el responsable de la Unitat de Cures pal·liatives i cap de Servici de Medicina Interna de l'Hospital doctor Moliner, Miguel Fombuena Moreno, i el catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia política a la Universitat de València i Membre del Comité de Bioètica d'Espanya, Vicente Bellver Capella.

Els participants han coincidit que haguera sigut "més lògic" promulgar la Llei de Cures Pal·liatives abans que la llei d'Eutanàsia, han reclamat que es dote a tots els hospitals d'una Unitat de Cures Pal·liatives i que a aquests professionals se'ls reconega com una especialitat mèdica.

De la mateixa manera, han reclamat un registre 'positiu' d'objectors de consciència de manera que s'inscriguen als professionals sanitaris que sí que estan disposats a prestar l'ajuda a morir en lloc de, com a marca la Llei, aquells que refusen.

D'altra banda, el president de l'ADSCV, Carlos Fornes, farà entrega a la vicepresidenta primera de l'OMC, la doctora María Isabel Moya, del premi Dret Sanitari, un guardó que atorga per primera vegada l'ADSCV i la finalitat de la qual és reconéixer el compromís amb la defensa de les garanties jurídiques en l'acompliment del treball dels professionals sanitaris de la Comunitat Valenciana, segons han informat fonts de l'organització.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento