El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHCS) considera que el manteniment de la nomenclatura actual dels carrers i altres institucions de la ciutat de Castelló és contrària als principis de la memòria històrica establits en la legislació estatal i autonòmica i als principis arreplegats en la Declaració Universal dels Drets Humans.

D'aquesta forma, considera necessària la seua modificació "perquè no quede constància en la ciutat de cap símbol d'enaltiment o honor a la Dictadura i repressió franquistes", i afig que la societat castellonenca mereix recordar, com a exemple per a les generacions actuals i futures, a aquelles persones que, per la seua tasca social, cutural o científica han contribuït a la consecució d'una societat més justa i més lliure per a tots, especialment per a les persones més desfavorides.

Així, el GRMHCS ha elaborat un informe sobre algunes de les persones de la nomenclatura de la ciutat que apareixen en el catàleg de simbologia i nomenclatura franquista de la GRMHCS i en el catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i el Franquisme de la Generalitat Valenciana.

En el mateix, s'indica que gran part de les aportacions al món de la cultura de Castelló d'aquestes persones les van fer des dels càrrecs que exercien, és a dir, "des dels llocs de poder per als que van ser designats o nomenats per dirigents franquistes per la seua inequívoca lleialtat al règim".

"És justament la seua contribució innegable i patent al manteniment i consolidació de la dictadura la causa de la finalització del reconeixement públic que ara es produeix: la lleialtat i cooperació amb un règim dictatorial, inhumà, il·legal i condemnat per l'ONU per aquests motius", apunta l'informe.

Així mateix -afig- des dels llocs de rellevància que ocupaven en el franquisme, "no s'ha trobat ningun tipus de documentació on es mostre que defenien la igualtat, la llibertat, la justícia o els drets humans més bàsics".

Així, l'informe explica que Lluís Revest i Sánchez Gozalbo van formar part de tribunals de depuració -de mestres, funcionaris municipals, metges i advocats- que van causar "greus perjuís" als mateixos i a les seues famílies, ja que en molts casos no van poder exercir la seua professió fins a molts anys després per estar expulsats del col·legi oficial.

El GRMHCS assegura que també hi ha altres persones a les quals no se'ls pot atribuir cap mèrit cultural o científic, com és el cas de Fernando Herrero Tejedor i Joaquín dels Santos Vivanco.

L'informe assenyala que la qualitat democràtica de la societat és incompatible amb la permanència en la nomenclatura de carrers i altres institucions de la ciutat de noms com el de Vicente Traver o Lluís Revert.