Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), Hydrens ('spin off' de la UJI) i l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) ha publicat un estudi que demostra l'efectivitat de l'ozonització com un procés de desinfecció vàlid enfront del SARS-CoV-2 i altres virus al transport públic.

El treball s'ha publicat en la revista 'Journal of Environmental Chemical Engineering' i ha comptat amb el finançament de les empreses valencianes LIC i Vareser, segons han informat les universitats participants en respectius comunicats. Si bé els experiments es van dur a terme en vagons de metro i tramvia a escala real, el procediment es pot estendre a altres vehicles com a autobusos i avions i altres espais interiors d'edificis, han apuntat.

L'equip d'investigadors d'Hydrens va desenvolupar un model numèric que estima la concentració d'ozó necessària per a complir amb els criteris de desinfecció. Per a açò, es té en compte la geometria i volum de l'espai que cal tractar, el tipus de materials que es troben al seu interior i la seua capacitat per a absorbir ozó, així com les característiques del sistema d'impulsió-distribució utilitzat.

En aquesta línia, l'investigador del Departament d'Enginyeria Química i Nuclear de la UPV Javier Navarro ha assenyalat que "per a determinar la quantitat d'ozó necessària, el model té en compte les 'barreres' amb les quals es pot trobar l'ozó, com els seients, barres o agafadors, i que provoquen que el gas es descomponga en xocar contra elles". "Aquest ozó es perd, amb el que és necessari tindre-ho en compte i sumar-ho a la quantitat de gas necessària per a una correcta desinfecció", ha agregat.

El model es va validar en diferents proves, tant en laboratori com en vagons de metro i tramvia cedits per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), en els quals es va instal·lar un sistema d'ozonització que anava injectant progressivament el gas fins a arribar a la concentració determinada pel model, així com un catalitzador per a la descomposició de l'ozó residual, per a evitar la seua emissió a l'atmosfera.

Per la seua banda, el científic titular del CSIC a l'Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la UPV i el CSIC, Antonio Chica, ha apuntat que, "després de la desinfecció, a l'interior del vagó queda un ozó residual que cal eliminar el més ràpid possible i això és el que permet el catalitzador que aportem des de l'ITQ".

"En les proves que s'han dut a terme, després de l'aplicació del protocol de desinfecció desenvolupat, tenint en compte també el nostre model, s'aconsegueix eliminar l'ozó residual mitjançant la seua descomposició catalítica, deixar l'interior del vagó lliure d'ozó i evitar la seua emissió a l'atmosfera", ha subratllat.

Aplicar en vagons buits

L'equip de l'estudi incideix que ha de realitzar-se amb els vagons buits. S'ha de començar amb la injecció d'ozó i acabar amb la descomposició catalítica de l'ozó residual. A més, la investigació evidencia que emprar l'ozó d'aquesta manera permet desinfectar zones que són impossibles de netejar amb altres mètodes, com la llum ultraviolada, ja que aquest no aconsegueixen tots els racons dels habitacles.

La investigadora responsable del laboratori de Virologia Ambiental i Seguretat Alimentària (VISAFELab) del IATA-CSIC Gloria Sánchez ha remarcat que l'eficàcia del sistema ha sigut validada utilitzant el virus de la diarrea epidèmica porcina (PEDV) i el norovirus murino (MNV-1) com a substituts del SARS-CoV-2 i el norovirus humà, respectivament. "Els resultats recolzen clarament l'ús de l'ozó com una mesura eficaç per a la inactivació de virus al transport públic", ha recalcat.

"En experiments a escala de laboratori, s'aconsegueix la inactivació amb concentracions d'ozó de 100 parts per milió durant 25 minuts a 25°C i un 95% d'humitat relativa", ha apuntat, al mateix temps que ha afegit que, "a escala real, s'aconsegueix la mateixa eficiència d'inactivació amb 55 parts per milió d'ozó durant 20 minuts a 32°C i un 87% d'humitat relativa, la qual cosa mostra la rellevància de la humitat en l'eficiència d'inactivació".