El 34,6% dels habitants de València (entorn de 273.000 persones, un de cada tres veïns de la ciutat) viu en zones altament contaminades, és a dir, amb un valor mitjà anual de pol·lució superior al límit recomanat per a la protecció de la salut humana. És la conclusió a la qual ha arribat un estudi liderat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) que ha dissenyat i instal·lat una xarxa de 424 sensors mòbils distribuïts per tots els districtes per al mesurament de diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals gasos contaminants, amb l'objectiu d'avaluar la qualitat de l'aire reportada per les estacions fixes oficials durant el període 2017-2019.
Segons explica el director del grup d'investigació i catedràtic de la UPV José Vicente Oliver, els resultats obtinguts mostren que durant eixos tres anys el 43,7% dels sensors mòbils van superar el valor límit establit per la directiva de la Unió Europea, així com per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
En la seua opinió, això indica que els nivells de qualitat de l'aire que ofereixen les estacions fixes "no són representatius ni de confiança per al monitoratge de la qualitat de l'aire de la ciutat". Així, segons les seues conclusions, les estacions fixes que operen actualment a València "no brinden informació precisa sobre les àrees de la ciutat on la majoria de la població respira aire amb major nivell de contaminació".
L'estudi està liderat pel grup d'investigació de TIC contra el Canvi Climàtic de l'institut ITACA de la UPV, al costat de l'empresa Mesura, la plataforma social València per l’aire i el Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea.
L'equip ha desenvolupat, a partir d'eines de big data, un índex que identifica i classifica 69 zones de la ciutat segons el nivell de contaminació i l'exposició de la població a la concentració de contaminants. I la seua conclusió és que les 14 àrees amb pitjor qualitat de l'aire són Benicalap, Beniferri, Torrefiel, Rascanya i Benimaclet en el nord; l’Olivereta, Nou Moles, Arrancapins, Patraix i Jesús en l'oest; Malilla en el sud; el Grau i Natzaret en l'est, i Russafa en el centre de la ciutat. És a dir, moltes d'elles en la perifèria.
L'investigador de la UPV i coordinador del projecte, Edgar Lorenzo, afig que l'estudi revela que "mentre les set estacions oficials de qualitat de l'aire no superen el límit mitjà anual de valors de concentració de NO2 (40 µg m−3), els valors mitjans anuals de NO2 de la xarxa mòbil complementària superen aquest límit en quasi la meitat del total d'ubicacions mòbils de mostreig".
A més, Lorenzo sosté que les set estacions fixes no estan ben situades segons l'exposició real de la població a la contaminació, ja que no mesuren de manera representativa la qualitat de l'aire a la ciutat. "Només una està situada en una àrea representativa (Russafa), la resta haurien d'estar instal·lades en Benicalap, Arrancapins, Malilla, Nou Moles, Patraix i Torrefiel", sosté l'investigador.
Els resultats d'aquest estudi, emmarcat en la 'Càtedra de Governança de la Ciutat de València', han sigut publicats recentment per la revista científica Environmental Research Letters.
Pitjor en les rondes i en els accessos
El mapa elaborat pels investigadors mostra que la major concentració de pol·lució atmosfèrica es produeix en les grans rondes de circumval·lació (gran vies, Trànsits, bulevards) i en els accessos a la ciutat, ja que són les vies amb més trànsit motoritzat.
Contaminació i realitat sociocultural dels barris
La tinenta d'alcalde del area de Participació de l'Ajuntament de València (que participa en el conveni), Elisa Valía, afirma que, a partir dels resultats de l'estudi, des de la Regidoria de Transparència i Govern Obert estan "molt interessats" en què els investigadors de la UPV "continuen avançant en l'estudi de la relació entre la distribució de contaminants i les característiques socioculturals i econòmiques dels barris per a avaluar la justícia i equitat ambiental, juntament amb una anàlisi dels diferents contaminants i les seues influències sobre les afeccions cardiorespiratòries -incloent Covid- i oncològiques" i poder així dissenyar polítiques públiques.
Comentarios