La Unió de Periodistes Valencians adverteix que el periodisme i els seus professionals han patit "i continuen patint" els límits a la llibertat d'informació, "ara amb la nova excusa de la pandèmia". "La pandèmia i les mesures sanitàries com a excusa per a restringir el lliure exercici d'una professió essencial. Té algun sentit?", es pregunten.

Amb motiu del Dia Mundial per la Llibertat de Premsa, fa balanç de la "paradoxa" de tot el viscut l'any de la pandèmia, quan el periodisme va ser considerat una activitat essencial perquè calia seguir informant a la població durant els mesos més durs del confinament: "El periodisme no podia tancar. El periodisme no és prescindible perquè té una funció de servici públic".

No obstant això, aquesta organització professional es pregunta si té algun sentit "impedir l'accés de periodistes i fotoperiodistes als actes amb l'excusa d'un aforament restringit que no es practica amb la resta de convidats", així com de "voler informar a la ciutadania mitjançant els senyals 'pool' que únicament transmeten un punt de vista".

"Té algun sentit allunyar als periodistes dels esdeveniments donant-los l'única opció de seguir-los via pantalla de televisió? Té algun sentit una roda de premsa amb preguntes de periodistes filtrades o censurades prèviament pels gabinets de comunicació? Té algun sentit aplicar una desescalada en tots els àmbits excepte en el del periodisme?"

Per a la Unió de Periodistes, l'únic sentit és l'intent de limitar la llibertat d'informació "una vegada més", quan els que demanen exercir la professió amb llibertat són els periodistes que, quan no hi havia mascaretes i la població estava confinada, eixien al carrer "sense protecció, sense saber molt bé què era encara el coronavirus".

"Som els periodistes que, a pesar de no tancar els mitjans, hem sigut enviats a un ERTO o hem vist retallar els nostres ingressos per la cancel·lació de les col·laboracions 'freelance'. Som els periodistes que, a pesar de ser essencials, hem sigut tractats com a personal totalment prescindible", denuncia.

Els periodistes valencians es pregunten "com pot ser normal en una democràcia haver d'estar reclamant la derogació d'una 'llei mordassa' que sanciona periodistes per fer el seu treball", amb l'exemple de Mireia Comas, fotoperiodista detinguda pels Mossos quan cobria un desnonament. Ella arreplegarà enguany el seu premi Llibertat d'Expressió en nom de tot el col·lectiu perquè "el seu cas és tristament un exemple, i no una excepció".

Més enllà de "les conseqüències nefastes de la llei mordassa", la Unió lamenta que s'estiga convertint en un costum els "vetos" de partits polítics a periodistes i mitjans de comunicació, les rodes de premsa sense preguntes, l'"atac constant" als mitjans públics o el "assenyalament" de periodistes.

"Assistim a una estratègia intolerable i perillosa d'excloure la veu de qui ha de fiscalitzar el poder", avisa, sense negar "la culpa i responsabilitat dels periodistes en el desprestigi de la professió".

Es tracta, al seu juí, d'un intent de minar la credibilitat de la ciutadania en el periodisme, encara que recorda que sense periodisme el que queda és "mera propaganda que res té a veure amb els drets constitucionals de periodistes i ciutadania" perquè sense periodisme no hi ha democràcia.

Sota la "soga" dels acomiadaments

És més, l'organització lamenta que els professionals del periodisme segueixen sota "la soga de la precarietat i els acomiadaments" i ho relaciona amb l'impacte negatiu de la pandèmia sobre la llibertat d'informació.

Per aquest motiu es va celebrar al desembre una protesta unànime de la professió per a reclamar a la Generalitat un pla d'ajudes públiques per al sector vinculades al manteniment dels llocs de treball. Un pla que continuen exigint i que, en la seua opinió, ha de servir per a enfortir uns mitjans de comunicació sense els quals la democràcia serà més feble.

"Això sí, volem mitjans amb periodistes. Als poders públics els diem que sense periodisme no hi ha democràcia, però a les empreses periodístiques els recordem que sense periodistes no hi ha periodisme", recalca la Unió.

Així recorda a periodistes com David Beriain i Roberto Fraile, assassinats en Burkina Faso quan tractaven de fer periodisme, "el periodisme honest de narrar eixa realitat oblidada i silenciada: Periodisme, al cap i a la fi".