Tot i que la xifra és insuficient, fonts policials van destacar l’«eficàcia» d’aquests grups, sobretot, pel que fa a les tasques de prevenció.

La Policia Comissària, que és el nom amb què es coneixen aquests grups, existeix des del 1994 i es prova que no variïn gaire els seus integrants perquè puguin mantenir els vincles amb els seus interlocutors.

Parlar amb els barris

La seva tasca consisteix en entrevistar-se amb els representants veïnals, amb els botiguers i amb els professors dels instituts. Tots aquests contactes permeten als agents saber en quins instituts hi ha més conflictes, en quins carrers hi ha més atracaments o en quins barris hi ha més problemes de convivència.

Després de detectar els conflictes, els agents de proximitat ho comuniquen als seus companys i aquests, quan  tenen prou efectius, es desplacen fins al lloc.

La Guàrdia Urbana té 2.500 agents. A més dels 40 esmentats, ha la divisió territorial (amb 1.207 efectius), la del trànsit (404), la nocturna (304) i  la de coordinació, amb 130. Finalment, hi ha 285 agents entre unitats de protecció i UPAS, que són els antiavalots.

La Federació d’Associacions de Veïns vol que, amb el desplegament dels Mossos, es dissolguin els UPAS i, després d’un «curs de mediació», facin de policies de barri.

Ciutat Vella és el més vigilat

El districte de Barcelona que té una major plantilla d’agents de la Guàrdia Urbana és Ciutat Vella, amb 172. A continuació, hi ha l’Eixample (171), que és el districte de la ciutat més poblat i on es produeixen més delictes. El tercer districte amb més agents és Sant Martí (128), seguit de Sants-Montjuïc (123) i de Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó (111). Finalment, tanquen la llista policial Les Corts i Sant Andreu (amb 94 agents) i Gràcia (91). Tots ells pertanyen a la divisió territorial.