Així mateix, han acordat al costat d'eixos col·lectius obrir vies, en cadascuna de les autonomies en les quals hi ha més d'una llengua, perquè s'apliquen els acords assolits en la Cambra baixa i també celebrar una reunió amb el ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, per a abordar eixes decisions i reclamar el seu desenvolupament.

Representants d'ACPV, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, des de València; Euskalgintzaren Kontseilua, des de Bilbao; AMESA, a Santiago de Compostel·la; NOGARA, a Saragossa, i Iniciativa Pol Asturianu, des de Gijón, han oferit aquest dijous una roda de premsa per a parlar d'aquestes qüestions.

La secretària d'Escola Valenciana, Alexandra Usó, ha defès la necessitat d'assegurar i garantir l'ús i el reconeixement de les llengües que es compartixen en un mateix àmbit lingüístic, ha al·ludit a sentències que es manifesten en aquest sentit i que afecten de la Comunitat Valenciana i ha instat a complir amb l'arreplegat en la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Usó ha convidat a "seguir avançant" en la "discriminació positiva de les diferents llengües d'un estat plurilingüe" com l'espanyol, "amb drets i deures" en un "espai que es comparteix". En aquesta línia, el secretari general d'Euskalgintzaren Kontseilua, Paul Bilbao, ha assenyalat que després del debat obert en el Congrés s'ha de "seguir treballant" per després "d'haver obert una finestra" en eixe camí, "un xicotet clevill en el mur de l'Estat espanyol", poder "obrir moltes més finestres".

Així, Bilbao ha convidat a "mostrar unitat" entorn de les llengües regionals o minoritàries i ha assegurat que les entitats que les defenen es reafirmen en eixa tasca conjunta. "La nostra intenció és obrir totes les finestres", ha insistit, alhora que ha dit que l'objectiu de la compareixença d'aquest dijous era mostrar que aquests col·lectius continuen "amb la mateixa determinació" perquè "d'una vegada per sempre" es done un "gir a la política lingüística de l'Estat espanyol".

"Aconseguim que el debat de la gestió de les llengües es portara en paràmetres adequats, que es parle de justícia, igualtat i llibertat. La qüestió de les llengües és una qüestió de democràcia", ha manifestat respecte al debat celebrat en el Congrés a partir de la proposició de llei impulsada.

Paul Bilbao, que ha esmentat també les recomanacions que el Comité d'Experts del Consell d'Europa cap a Espanya sobre les llengües minoritàries, ha agregat que "no pot ser que milions de ciutadans de l'Estat espanyol" siguen tractats com "de segon nivell perquè no se'ls reconeixen els seus drets lingüístics". Ha ressaltat que les recomanacions esmentades estan estrictament unides" al platejat en la Cambra baixa, a més de mostrar la disposició al "consens".

Per part d'Iniciativa Pol Asturianu, s'ha valorat l'acord en el Congrés sobre l'oficialitat d'eixes llengües i ha considerat que suposa "un gran impuls" a la tasca duta a terme en eixa sentit per les formacions i entitats que l'han defès en tota Espanya. Ha indicat que en el cas d'Astúries "permet incrementar la pressió sobre els partits polítics" respecte a "la reforma de l'Estatut" autonòmic.

El secretari d'ACPV, Toni Gisbert, ha defès la necessitat de fer realitat la reciprocitat de senyals televisius entre territoris d'un mateix àmbit lingüístic i ha instat a fer-la efectiva en aquesta autonomia para que puguen arribar les emissions des de Catalunya, Tv3, i Balears, IB3. Ha reclamat al Govern valencià i central que s'ha habilite un segon multiplex perquè eixa reciprocitat siga "plena".

En nom de la Plataforma per la Llengua, Francesc Marco, ha demanat, també des de la Comunitat Valenciana, seguir avançant en la igualtat lingüística per a aconseguir que siguen realitat també punts de la proposició no de llei que van quedar fora de l'acord del Congrés. Així, ha instat a augmentar el reconeixement d'eixes llengües i a fer-ho efectiu en àmbits com el judicial i l'econòmic, a més de treballar perquè es puga interactuar amb elles en l'administració.

Marco ha considerat que l'actual Executiu central, "el govern més progressista de la història, no actua com esperàvem en aquest sentit i ha al·ludit a les mesures que s'adopten en favor de les llengües minoritàries en altres països. "A més d'obrir finestres, vam seguir treballant i reivindicant els punts que no es van aprovar en el Congrés", ha insistit.

"SITUACIONS D'INFERIORITAT"

Des de Galícia, s'ha deixat constància que tots els col·lectius participants en la roda de premsa representen a gent que comparteix "realitats diferents" però "situacions d'inferioritat" en les llengües que utilitzen. En eixa línia, s'ha destacat que l'aprovat a Madrid "obliga l'Estat a assumir deures i garantir drets" i s'ha rebutjat "discriminar per raons de llengua", també atenent a l'arreplegat en la Carta Europea.

Igualment, des d'Aragó s'ha assenyalat que s'ha de "interpel·lar i pressionar al Govern perquè complisca eixe mandat" i el plantejat en el Congrés. Respecte a la reunió amb Iceta, han afirmat que el ministre ha de "estar al tant d'aquests punts i donar les respostes necessàries" i han asseverat que no es pot "obviar als principals agents" que treballen "per les llengües pròpies" de les autonomies.