"No volem venjança, sinó justícia. En aquests 17 anys ens hem sentit desprotegits, hem patit abandó per part de l'Estat i dels diferents governs. Hem patit menyspreu i traïció", ha manifestat David Couso en la Comissió de Justícia de les Corts en una compareixença a petició d'Unides Podem.

La família reclama així un pronunciament de l'actual Govern i "sobretot que no traïsca a les víctimes" de conflictes militars com el de l'Iraq, així com no actuar com a "vassalls" dels Estats Units. Es van veure "obligats a anar a Estrasburg", al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que no jutja crims de guerra ni obliga a modificar lleis estatals però "sí pot donar un toc d'atenció" a Espanya.

De moment, el Govern té fins al 2 de desembre per a respondre les preguntes sobre el cas que els va remetre el Tribunal d'Estrasburg, mentre els familiars de Couso segueixen a l'espera de la reunió que van demanar amb el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, abans que esclatara la pandèmia al març.

El seu objectiu és accelerar la reforma de la modificació de la Llei del Poder Judicial del 1985 que l'anterior govern del PP va aprovar el 2014, ja que "permet la impunitat", per a així poder reobrir el cas. A la fi del 2018 va haver-hi un acord parlamentari per a impulsar-la, però les eleccions del 2019 i el coronavirus ho han deixat en stand by.

En aquest escenari, la família rebutja la postura de la ministra d'Afers exteriors, Arancha González Laya, que indemnitzar-los asseuria un precedent "inassumible" per a l'Estat, com va manifestar a principis de març per a justificar el recurs de l'Advocacia: "Ens quedem sorpresos. Quin precedent pot causar un atac contra un hotel ple de periodistes, qualificat com a crim de guerra per la Convenció de Ginebra?".

També denuncien les afirmacions que han hagut d'escoltar des del 2003 de "polítics i tertulians" que el periodista "sabia on anava". "Sabíem al que ens enfrontàvem, però mai pensàvem que el meu govern ens apunyalaria per l'esquena", ha asseverat el germà, per a lamentar que els hagen deixat sense armes legals per a asseure als responsables en el banc dels acusats com es va fer a Núremberg".

Però ha emfatitzat: "El meu germà anava a documentar la guerra, no era la primera vegada que estava a l'Iraq; no era un boig, li agradava el seu treball. Sabien perfectament on disparaven, van apagar els tres senyals que emetien en directe eixe 8 d'abril a Bagdag".

"La vida segueix. No anem a abandonar aquesta causa; no solament pel meu germà, li ho deguem del conjunt de la població i a la professió del periodisme, no és una causa partidista", ha reblat.

Després d'escoltar als grups polítics, el germà del periodista ha agraït la postura "valenta" del PP en reconéixer l'assassinat com un crim de guerra i ha instat PSPV i Unides Podem a "pressionar" als seus homòlegs en el Congrés. Compromís, per la seua banda, s'ha compromès a reprendre una iniciativa en Les Corts per a evitar que aquest tipus de casos queden impunes.

A principis de març, l'Advocacia de l'Estat va anunciar el recurs a la sentència de l'Audiència Nacional de condemnar Espanya a indemnitzar a la família de Couso per no defendre els seus interessos davant dels EUA. L'Estat havia sigut condemnat a pagar 100.000 a la dona i 41.000 a cadascun dels dos fills del càmera de Telecinco, menors d'edat quan va ser assassinat a l'Iraq.