Les comunitats executaran projectes per més del 50% dels 72.000 milions en subvencions que el Govern ha demanat del Fons de Recuperació i Resiliència de la UE fins a 2023 i els criteris de repartiment de la qual encara han de fixar-se.

Per aquest motiu, diversos presidents autonòmics van reclamar al president, Pedro Sánchez, criteris “objectius” i “transparents” per a repartir uns fons que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va apuntar que finançaran els millors projectes.

Sánchez, Von der Leyen i els presidents autonòmics van celebrar ahir una Conferència de Presidents a distància per a parlar del repartiment del Fons de la UE. Allí, el president els va anunciar que els governs autonòmics disposaran de 4.500 milions per a projectes de rehabilitació d'habitatge; 2.000 per a biodiversitat; 7.000 per a educació i FP; 2.000 per a economia de les cures i igualtat, i altres 600 per a digitalitzar l'administració.

En el seu torn de paraula, els presidents autonòmics es van referir als criteris de repartiment. Alguns, del PP, van demanar que siguen “transparents”. També es van evidenciar les històriques diferències entre regions més poblades i més envellides, antagonistes en aquests casos.

El president valencià, Ximo Puig, va demanar que la Comunitat gestione almenys el 10% dels fons i va proposar l'aprovació d'un ambiciós programa europeu per al “rescat” de la joventut. A més, va reclamar ajudes per al turisme i que es garantisca la mobilitat entre regions europees amb un ‘espai Schengen sanitari’, objectiu que requereix d'una unificació de protocols.

Per part seua, el president andalús, Juanma Moreno, va defensar que es tinga en compte la població i la taxa d'atur, pe les quals a la seua comunitat va calcular que li correspondrien a 23.000 milions. El president asturià, Adrián Barbón, va demanar atendre l'envelliment o la despoblació. El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va lamentar que els criteris “són encara desconeguts” i el president de Múrcia, Fernando López Miras, va demanar criteris “transparents, objectius i allunyats de qualsevol temptació de polititzar”.

En línia amb el seu partit, el PP, va reclamar una “agència externa que assegure que el procés és transparent i objectiu”. El català, Pere Aragonés, va considerar “insuficient” que es destine a les comunitats només el 50% de l'execució i el de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, va demanar que els fons se centren en primer lloc a “tapar l'hemorràgia” per la pandèmia.

Per part seua, el lehendakari, Iñigo Urkullu, va rebre resposta a la seua queixa sobre “la confusió absoluta” després de publicar-se que el Govern renunciava a demanar la meitat dels 140.000 milions, corresponents a préstecs. “Ens centrarem en l'obtenció dels 72.000 milions de transferències en els tres primers anys, no significa que anem a renunciar a la resta”, va aclarir la ministra de Política Territorial, Carolina Darias.