"La prioritat és garantir el dret dels ciutadans a expressar-se en la llengua que trien", ha recalcat en la roda de premsa després del ple setmanal sobre aquest punt que inclou el projecte de Llei de Funció Pública, que segueix la seua tramitació parlamentària. Previsiblement, el requisit es regularà per mitjà d'un reglament en un termini d'un any.

Oltra, preguntada per la por que el requisit puga espantar als sanitaris, ha defès que és un àmbit on resulta clau "la relació de confiança entre el treballador i el pacient i que cada persona puga expressar-se en la seua llengua dominant per a un bon tractament", sobretot a nivell psicològic.

És més, al seu juí hi ha pacients que poden donar més informació sobre les seues malalties si ho fan en valencià, "encara que el professional haja d'adaptar-se". "El que més interessa és un bon diagnòstic i tractament", ha recalcat, una cosa que creu que entén la majoria de funcionaris perquè "volen fer un bon treball en el dia a dia".

La també coportaveu de Compromís ha emmarcat les crítiques en les "posicions partidistes" i ha negat que existisca un conflicte real en el carrer. També ha recordat que el requisit s'aplica amb "èxit" en altres autonomies amb dos llengües oficials, en algunes governades per altres partits: "No he vist a la gent a Galícia eixint en estampida per garantir als gallecs el dret a ser atesos en la seua llengua".

Ha posat l'accent que el projecte vàlid és l'actual perquè "tots passen per diferents fases i canvien moltes coses", en ser preguntada per l'excepció d'aplicar el requisit als sanitaris que apareixia en un esborrany. "El criteri del Consell és el que s'envia a les Corts", ha subratllat, recordant que la llei final incorporarà les esmenes que tiren endavant.

"PUIG HO TÉ MOLT INTERIORITZAT"

Sobre la postura que va manifestar el president de la Generalitat, Ximo Puig (PSPV), al 2018 que el requisit tinguera excepcions per a sanitaris o investigadors, Oltra ha afirmat que no s'acorda i que li estranyaria perquè creu que "els drets dels ciutadans és una cosa que té molt interioritzada", en procedir d'una zona com Morella (Castelló) on es donen eixes situacions.

I pel que fa al termini d'un any per a desenvolupar el requisit, ha sostingut que el Consell busca un equilibri en el temps encara que "un sempre pot arribar una mica tard". "La llei està per a complir-la", ha resolt, i ha negat especular fins que estiga aprovada.