El Tribunal Suprem (TS) reconeix el dret de la Universitat Catòlica de València (UCV) a "no ser discriminada ni exclosa pel fet de ser privada a l'hora de realitzar un conveni amb l'administració perquè els seus alumnes realitzen pràctiques". No obstant açò, al mateix temps, l'alt tribunal adverteix que la institució acadèmica "no té dret al fet que s'aprove, sense més, el conveni" elaborat per ella per a tal fi.

Així s'estableix en una sentència de la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Suprem en la qual s'estima en part el recurs que va interposar la Generalitat Valenciana i la Universitat de València contra una resolució de 2018 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que reconeixia el dret de la UCV a subscriure amb la Conselleria de Sanitat un conveni perquè els seus estudiants de Ciències de la Salut feren pràctiques curriculars en institucions sanitàries públiques. Per a açò, donava un termini de quatre mesos.

Vist el recurs de cassació presentat, el Suprem considera que cal determinar si, "a la vista del marc normatiu aplicable, és possible o no un pronunciament que reconega a una universitat privada el dret a subscriure convenis de cooperació educativa en institucions sanitàries públiques en matèria de pràctiques acadèmiques curriculars".

Sobre aquest tema, la sentència, consultada per Europa Press, rebutja que, tal com al·legava la Generalitat, existisca impediment legal perquè universitats privades puguen subscriure eixe tipus d'acords. En aquest sentit, explica que la modificació, el 2018, de l'article 79.2 de la Llei de Salut de la Comunitat Valenciana -que establia que la col·laboració de l'administració per a la docència pràctic-clínica seria amb universitats de titularitat pública- va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional el 2019 per "mancar de competència la comunitat autònoma per a establir eixa distinció".

A més, el TS fa notar que "existeix una contradicció entre la normativa bàsica estatal i el precepte legal autonòmic impugnat (...) doncs aquella, no solament no fa distinció entre unes universitats i unes altres, sinó que en la pròpia regulació complementària del règim de concertació al·ludeix de manera expressa a les universitats privades per a establir els vincles entre aquelles i la institucions sanitàries integrades en el sistema nacional de salut, per mitjà de la figura del conveni".

Per tant, prossegueix el TS, "l'administració autonòmica no pot denegar la realització d'un conveni fundat en el caràcter privat de la universitat".