Comunitat Valenciana

Zaplana recorre el rebuig de la jutgessa al fet que la causa s'investigue en Madrid

  • La instructora va assegurar que els indicis en contra seua "perduren i s'acreixen amb la instrucció".
  • La defensa considera que l'afirmació que la trama es va idear a València "manca de qualsevol suport probatori".
  • En el cas Erial se l'imputa per presumptes delictes de blanqueig, malversació i prevaricació.
El expresidente de la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, en una imagen de archivo
El expresidente de la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, en una imagen de archivo
Francisco Martínez - Europa Press - Archivo
El expresidente de la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, en una imagen de archivo

L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb el PP, Eduardo Zaplana, ha recorregut en apel·lació davant l'Audiència Provincial de València el rebuig de la jutgessa que instrueix el cas Erial al fet que la causa seguisca investigant-se en l'Audiència Nacional. La defensa de l'excap del Consell demana a la sala que declare el Jutjat d'Instrucció número 8 de València incompetent per a instruir la causa i que s'inhibisca a favor del jutjat central que corresponga.

Així consta en el recurs d'apel·lació, al qual ha tingut accés Europa Press, contra la decisió del passat 17 de juny de la instructora, que va rebutjar el trasllat de la investigació a Madrid, i assegurava, sobre l'exculpació de Zaplana, que els indicis en contra seua "perduren i s'acreixen amb la instrucció".

La defensa de l'exministre va formular la petició amb l'argument que els presumptes delictes pels quals s'investiga Zaplana es van cometre en l'estranger, fora del partit judicial de València. En concret, el jutjat investiga presumptes suborns a canvi d'adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià en una causa en la qual s'imputa l'expresident per presumptes delictes de blanqueig, malversació i prevaricació.

Així, els advocats de Zaplana consideraven que el jutjat instructor havia perdut la competència perquè l'activitat suposadament il·lícita s'hauria registrat en l'estranger, més concretament a Luxemburg, Suïssa o Andorra, llocs en els quals es van produir pagaments i suborns.

La jutgessa va rebutjar la petició en sostindre que tota l'acció delictiva es va iniciar a la Comunitat Valenciana, així com les presumptes adjudicacions il·legals que van suposar el cobrament de determinades quantitats de diners pels investigats. A més, les societats adjudicatàries estaven domiciliades a València i a Vila-real. També la societat Imision S.L. i Inversions Impega S.L. van ser creades en la ciutat.

No obstant açò, la defensa de Zaplana reitera la seua petició ja que afirma que el delicte de prevaricació "és l'únic que, d'existir, va haver de ser comés a Espanya i més concretament a València, ja que allí es va desenvolupar tota l'activitat administrativa entorn dels procediments d'adjudicació" de les ITV o Pla Eòlic.

Així mateix, subratlla que, en contra del que sostenen la instructora i el fiscal, "lluny d'existir un llistat tancat de delictes que són competència de l'Audiència Nacional, diferents normes estableixen la competència de la jurisdicció penal espanyola per a conéixer dels delictes comesos en l'estranger" i que aquestes normes no estableixen cap límit pel que fa a la categoria de delictes que es tracta, per la qual cosa "qualsevol delicte comés en l'estranger i que conforme a les lleis espanyoles o els tractats internacionals estiga atribuït als jutges i tribunals espanyols, serà competència de l'Audiència nacional".

Gürtel, Púnica, Lezo o Pujol

En aquesta línia, afig que és de "domini públic" que l'Audiència Nacional s'ha declarat competent per a instruir i enjudiciar procediments relatius a la corrupció "sobre la base que el delicte de blanqueig de capitals associat als mateixos s'havia perpetrat bàsicament fora d'Espanya", i cita els casos Gürtel, Púnica, Lezo o Pujol.

D'igual manera, recalca que les estructures fiduciaries creades en aquest cas -per persones diferents a Zaplana- i el recurs a societats interposades de Luxemburg, Panamà, Països baixos o l'Uruguai, i a comptes en territoris offshore, "són elements de màxima complicació" per a la investigació, als quals el Suprem s'ha referit "amb freqüència" per a justificar la competència d'un òrgan especialitzat com els centrals d'instrucció, la competència del quals entén a més que es deriva que els fets investigats més greument penats es van cometre en l'estranger.

Per a la defensa, a més, el jutjat s'arroga una competència que abastaria tot el territori de la Comunitat Valenciana i considera que l'afirmació que la trama es va dissenyar o va idear a València "manca de qualsevol suport probatori o merament indiciari".

Mostrar comentarios

Códigos Descuento