Comunitat Valenciana

De la vulnerabilitat a l'exclusió: la crisi sanitària agreuja la pobresa

  • Cáritas València atén 11.528 persones durant el confinament, de les quals un 32% no havia demanat ajuda abans.
  • L'atur, l'economia submergida i la baixada d'ingressos pels ERTO estan darrere de les noves problemàtiques socials.
Los responsables de Cáritas, este martes, durante la presentación del balance de la entidad.
Els responsables de Cáritas, aquest dimarts, durant la presentació del balanç de l'entitat.
Alberto Saiz
Los responsables de Cáritas, este martes, durante la presentación del balance de la entidad.

La crisi econòmica derivada de la pandèmia de Covid-19 està tenint una derivada social que entitats com Cáritas, que atenen persones i col·lectius vulnerables o en risc d'exclusió, ja detecten de dues formes. D'una banda, amb un agreujament de les situacions de pobresa que ja patien aquestes persones, molt vinculades a la desigualtat, però també amb l'arribada als seus circuits assistencials de famílies que fins ara no havien hagut de demanar ajuda per a menjar o afrontar les seues despeses.

L'entitat ha presentat aquest dimarts el seu balanç d'actuació de 2019, que ja s'ha vist desfasat per l'al·luvió de casos registrats durant el confinament i que ha tingut en els acomiadaments, els ERTO i la pèrdua d'ocupacions de l'economia submergida la principal causa de la pèrdua d'ingressos i, per tant, de la crisi social.

En aquest sentit, Cáritas va atendre en la diòcesi de València (de la qual formen part la província homònima i la comarca alacantina de la Marina Alta) a 49.523 persones en 2019. Doncs bé, només durant els mesos del confinament, la xifra de famílies que han acudit a l'entitat a demanar ajuda ha sigut d’11.528. Quasi una de cada tres (el 32%) no havia sol·licitat ajuda amb anterioritat a la pandèmia, expliquen des de l'ONG.

Els perfils coincideixen amb els més habituals atesos en anys anteriors i amb els de major vulnerabilitat en la Comunitat Valenciana: famílies amb fills (es dóna en el 76,9%); persones que han perdut la seua ocupació o s'han vist afectades per un ERTO (59,4%); persona estrangera en situació administrativa irregular (54,6%) o dona sola amb fills (42,4%).

Al llarg d'aquests mesos, Cáritas ha realitzat accions d'acompanyament, orientació i informació, bé de manera telefònica o telemàtica; atenció a necessitats bàsiques, per mitjà del repartiment d'aliments i productes d'higiene bàsics, de vals de compra per a supermercats i hipermercats o targetes solidàries.

A més, durant la pandèmia, ha incrementat el treball de coordinació amb les institucions públiques i privades del seu entorn (serveis socials, policia i protecció civil, altres entitats i ONG) per a poder acompanyar millor a les famílies. A més, 199 persones han passat la pandèmia en els 38 habitatges cedits a famílies vulnerables, migrants i refugiats i persones sense llar.

El director de Cáritas València, Ignacio Grande, ha mostrat la seua preocupació per les persones que ja integraven la denominada societat fràgil, "eixes famílies que requeriran molta atenció durant molt de temps degut a la seua situació prèvia i posterior a aquesta crisi sanitària; així com per la societat insegura: famílies que han passat de la vulnerabilitat a l'exclusió, la situació de la qual després de la pandèmia no ha fet sinó empitjorar, a causa de la inestabilitat que ja patien abans d'aquesta crisi".

Entre els reptes citats per a superar aquest període "que no ha afectat d'igual forma a totes les persones, a causa dels alts nivells de desigualtat que ja patíem", Grande recorda "la urgència d'apostar per polítiques de protecció social i de fomentar la creació d'espais de convivència i bon veïnatge que teixisquen xarxes de solidaritat".

Un milió d'euros més per a habitatge social municipal

L'Ajuntament de València, dedicarà una partida d'un milió d'euros per a l'adquisició d'habitatge públic social durant l'actual exercici 2020. Així ho ha anunciat l'alcalde, Joan Ribó, durant la presentació d'un balanç de les activitats i programes impulsats pel Consistori durant l'estat d'alarma, i que han aconseguit un import de 7,2 milions d'euros.

Tal com ha explicat Ribó, durant aquests mesos de pandèmia, l'Ajuntament de València "ha dut a terme un desplegament d'accions socials sense precedents, tant per la seua rapidesa com per l'impacte aconseguit". A eixa xifra total se sumarà la nova iniciativa, que s'emportarà a la sessió del ple de juny, la pròxima setmana, que preveu dedicar un milió d'euros, procedent del 20% de romanent líquid de tresoreria del qual l'Ajuntament pot disposar per a accions de tipus social, per a comprar habitatge social.

"Ahir a la vesprada [pel dilluns] vaig signar la proposta", ha avançat l'alcalde, qui ha subratllat que la ciutat "necessita ampliar el parc d'habitatge social: és una necessitat imperiosa, i hem de dur-ho a terme per tots els camins possibles; no es pot permetre situacions d'infrahabitatge i de persones que busquen una llar i no el tenen a la nostra ciutat".

En conjunt, l'atenció social prioritària s'ha dirigit a col·lectius vulnerables, com a persones sense sostre, famílies en assentaments i persones majors que han deixat d'anar als centres de dia.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento