La secció 10 de l'Audiència Provincial de València ha revocat la sentència dictada el passat mes de juliol per la qual el Jutjat de Primera Instància 13 de València va estimar la demanda de paternitat presentada pel valencià Javier Sánchez Santos, de 44 anys, contra el cantant Julio Iglesias.

La sala estima així els recursos d'apel·lació del cantant i la Fiscalia contra la sentència del jutjat de Primera Instància en apreciar l'excepció de "cosa jutjada" contemplada en l'article 222 de la Llei d'Enjudiciament Civil, la qual cosa impedeix que entre a analitzar el fons de l'assumpte, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

L'advocat del demandant, Fernando Osuna, ja ha anunciat en un comunicat que recorrerà davant el Tribunal Suprem la decisió en cassació, en entendre que "la cosa jutjada en aquests casos decau, no preval" ja que reivindica que la ciència "ha demostrat eixa qualitat o condició de fill", a través d'una prova d'ADN obtinguda amb restes que un detectiu privat contractat per Javier Sánchez va obtindre d'un termo d'un dels fills de Julio Iglesias, Julio José. Aquesta prova, segons defenia la representació de Sánchez, indica que aquest i Sánchez serien germans en un percentatge proper al 97%.

El Jutjat de Primera Instància va estimar el passat 8 de juliol la demanda de paternitat i, amb açò, va reconéixer que el cantant era el pare biològic de Javier Sánchez. Per a aconseguir la seua resolució, el magistrat va tindre en compte tant la negativa del cantant a sotmetre's a la prova d'ADN, com la coincidència de la mare del demandant i d'Iglesias en una sala de festes en les dates de la concepció i en l'"evidentíssima semblança física" que existeix entre ells, i que no creia que siga fruit de l'atzar.

No obstant açò, havia declarat il·lícita la prova d'ADN obtinguda en al·legar que resultava "freturós de qualsevol rellevància i valor jurídic i probatori" i, per a açò, es va basar que es va arreplegar el termo sense coneixement de Julio José en el que el magistrat va considerar una vulneració de drets fonamentals, a la privacitat i identitat.

Altres pronunciaments

Ara, segons el parer dels magistrats de l'Audiència, s'ha de revocar eixa sentència perquè la reclamació de filiació resolta recentment pel Jutjat de Primera Instància 13 de València ja va ser objecte de pronunciament judicial anys arrere en el marc d'altres dos procediments que van concloure amb el rebuig de la pretensió.

El primer d'ells es va iniciar l'any 1991 arran de la demanda interposada per la mare de Javier Santos i va ser tramitat també pel Jutjat de Primera Instància 13 de València. Aquest òrgan judicial va declarar aleshores la paternitat del cantant, però la Secció Octava de l'Audiència de València va revocar eixa decisió en una sentència d'apel·lació que va ser confirmada després pel Tribunal Suprem i respecte de la qual el Tribunal Constitucional va inadmetre l'any 2003 un recurs d'empara.

El segon procediment es va iniciar per una demanda idèntica a l'anterior interposada pel demandant l'any 2004 davant el Jutjat de Primera Instància 3 de Marbella i que va ser desestimada en una interlocutòria. La desestimació va ser ratificada en apel·lació per l'Audiència Provincial de Màlaga.

La Secció 10 de l'Audiència de València ha determinat ara que no hi ha dubtes que eixos processos anteriors "tenien per objecte la reclamació de paternitat extramatrimonial sense possessió d'estat" per part de Javier Sánchez Santos i que "idèntica en tots ells era la causa de demanar".

El tribunal no comparteix la tesi del Jutjat de Primera Instància 13 de València a l'hora de rebutjar l'excepció de cosa jutjada. Així, recorda que Javier Sánchez Santos es va personar en nom propi, en fase d'apel·lació, en el procés derivat de la demanda de sa mare, per la qual cosa existeix una "identitat subjectiva" entre eixe assumpte i el resolt ara.

D'altra banda, entén que les actuacions dictades en el marc del segon procediment pel jutjat de Marbella i l'Audiència de Màlaga van esdevindre fermes i tenen plens efectes a l'hora d'apreciar l'excepció de cosa jutjada.

Recurs

No obstant això, per al lletrat de Javier Sánchez, "la Justícia en aquest cas, no en uns altres, ha de cenyir-se o anar de la mà de la ciència i no al revés" i es pregunta "per què no vé el cantant a fer-se voluntàriament la prova d'ADN? La resposta és ben senzilla, sap que l'anàlisi genètica el va a convertir en pare".

Al seu juí, els "punts forts" del seu client són les proves biològiques; que no hi ha cosa jutjada, que el temps juga en contra del cantant i la seua negativa a sotmetre's a la prova; que la doctrina del Suprem "ha canviat molt en favor dels fills no reconeguts" o que la filiació "és matèria d'ordre públic; té naturalesa de dret constitucional; és dret natural i internacional"

"El fill del cantant està tranquil, té el convenciment que és fill biològic de Julio Iglesias i ningú li va a privar d'eixe dret", conclou.