L'Ajuntament de València, a través de la Delegació de Parcs i Jardins, ha culminat la plantació de més de 3.000 nous arbres als carrers de la ciutat en el marc del projecte “Una València més verda”. Este programa ha suposat una inversió en la renaturalització de la ciutat de més de dos milions d'euros, corresponents als Pressupostos Participatius.

El vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha assenyalat la importància d'esta mena d'actuacions. “La renaturalització de la ciutat és una política decidida del govern encapçalat per Joan Ribó, i el primer que hem de fer per a portar-la endavant és omplir d'arbres tots els buits urbans en els quals estava prevista la presència d'arbres, però que per diversos motius, per malaltia o per envelliment, han sigut talats i els escocells no presentaven cap exemplar”. L'actuació total ha suposat una inversió de més de 2.080.000 euros.

El projecte “Una València més Verda” correspon als pressupostos participatius de ciutat de l'any 2017-2018, i ha consistit en la reposició d'arbratge urbà en escocells buits en tot el terme municipal. S'han plantat 3.258 arbres d'un total de 86 espècies i, tal com s'ha explicat des de la Regidoria de Jardineria Sostenible i Renaturalització de la ciutat, aprofitant l'actuació s'ha ampliat també la grandària de diversos escocells i s'han executat nous. Finalment, el projecte també ha contemplat dotar de reg a bona part d'ells.

“Entre l'hivern de l'any passat i l'hivern actual hem acabat de plantar estos més de 3.200 arbres, que s'han repartit per tots els districtes de la ciutat, a més dels arbres que ja hem plantat amb pressupostos municipals propis en diversos projectes d'urbanització, com per exemple recentment al carrer Sant Pere del Cabanyal”, ha explicat el vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo.

Entre les espècies més representades en el projecte destaquen arbres autòctons, com el roure valencià (quercus faginea valentina), freixe de flor (fraxinus ornus), lledoner (celtis australis), i auró negre (acer monspesulanum), i uns altres de la regió mediterrània presents habitualment en el paisatge urbà, com la morera sense fruit (morus amanecer “fruit-less”), arbre de l'amor (cercis siliquastrum), cínamom (melia acedarach), carrasca (quercus ilex), xiprer (cupressus sempervirens”stricta”), baladre (nerium oleander), magrana (púnica granatun “floribunda”), i tamariu (tamarix gallica).

També s'utilitzen altres espècies adaptades al clima de la ciutat, com ginkgo biloba, perer de flor (pyrus calleryana “chanticleer”), koelreuteria paniculata, entre altres.

Durant el procés de plantació s'han introduït espècies arbòries noves que no s'havien implantat abans a València, i que han sigut seleccionades en funció de criteris d'adaptació al sòl de la ciutat, resistència a la sequera i a l'exposició solar.

El projecte, de gran envergadura, tant pel seu volum pressupostari com per l'amplitud de l'àrea d'actuació, i davant la necessitat també d'ajustar l'execució de la iniciativa al període de parada vegetativa de les espècies, s'ha dividit en cinc lots agrupats per districtes, i s'ha fet extensiu a tots els barris i pobles de València.