Una de les reivindicacions històriques de València, el Parc Central, acaba de bufar el seu primer ciri del pastís. El nou pulmó verd de la ciutat, dissenyat per la paisatgista estatunidenca Kathryn Gustafson, va obrir les seues portes fa un any, el 17 de desembre de 2018, tres dècades després de la seua inclusió en el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), encara que de moment en una primera fase, que suposa, amb 11 hectàrees, el 40% de la superfície que tindrà quan s'execute íntegrament.
No obstant això, una vegada inaugurat i en funcionament, el projecte del Parc Central encara el futur amb el repte de completar-se, per al que és necessari portar dels plans a la realitat la gran operació ferroviària i urbanística pendent que comportarà el soterrament de les vies del tren que parteixen el sud de la ciutat en dues, així com la posterior construcció de l'Estació Central i del túnel passant cap a l'eixida de Barcelona.
Un dels passos fonamentals, el del finançament, es va donar el mes d'abril passat, quan el Ministeri de Foment, la Generalitat i l'Ajuntament de València van pactar la part que li toca sufragar a cada administració. El conveni signat per les tres parts fixa que el Govern d'Espanya aportarà el 50% dels 400 milions d'euros que costarà el canal d'accés ferroviari pel subsòl, des del Bulevard Sud fins al pont de Giorgeta. El Consell posarà un 25% i l'altre 25% serà a càrrec del Consistori.
Aquesta actuació permetrà dues fites fonamentals per a l'avanç del Parc Central. D'una banda, l'alliberament de terrenys per a escometre el 60% restant del recinte, i, a més, la demolició del viaducte de Giorgeta i Peris i Valero, tot un símbol de l'actual divisió de la ciutat, una vegada aconseguida la unió dels barris del sud fruit del soterrament de les vies que actualment els separen mitjançant el futur Bulevard García Lorca.
Segons fonts de la Societat València Parc Central, integrada per les tres administracions i encarregada de les actuacions, en aquests moments Adif està redactant el projecte constructiu del Canal d'Accés Fase 3. Una vegada concloga la redacció, serà la pròxima obra ferroviària que es licitarà "entre finals de 2020 i principis de 2021".
Més endavant, l'Executiu central assumirà el 100% del cost de la nova Estació Central soterrada i del túnel passant (que actualment té en tramitació per part de Foment l'estudi informatiu), amb nous convenis, segons el compromís adquirit. Aquestes dues infraestructures sumaran un cost de 2.200 milions d'euros, que assumirà íntegrament l'Estat. Si se'ls afigen els 400 milions del canal d'accés i els 500 ja invertits, l'operació global llança un pressupost de 3.100 milions d'euros.
Però, d'on eixirà els diners? Al marge de les dotacions pressupostàries de cada administració, la societat pública està subhastant parcel·les de l'àmbit d'actuació del Parc Central per a destinar els recursos a l'execució de les obres d'integració ferroviària.
Els tres solars que donen als carrers Mestre Sosa i Sant Vicent (parcel·la 6) van ser adjudicats per 10,75 milions d'euros. Compten amb una superfície de 3.507,96 metres quadrats i una edificabilitat de 14.713,31 metros. En canvi, la subhasta dels dos solars de la parcel·la 9 (avinguda Peris i Valero cantonada Juan Ramón Jiménez) va quedar deserta i es va obrir un nou període de venda que finalitza el pròxim 15 de gener. El preu d'eixida d'aquests solars és de 5,81 milions d'euros i tenen una superfície de 953,52 metres quadrats.
A més, s'han adjudicat obres d'habilitació d'altres solars, com els que es troben al carrer Bailén, enfront de l'Estació Joaquín Sorolla, per a dotar-los d'infraestructures i escomeses de sanejament, telefonia, electricitat, aigua, enllumenat, semaforització i reg. També afectaran voreres, vials, carril bici i jardineria en l'entorn.
L'evolució del parc 12 mesos després de la seua obertura
La vegetació prossegueix el seu creixement. La vegetació dels jardins ha anat guanyant volum en l'últim any. Des del passat divendres 13 de desembre, s'ocupa d'ella l'Organisme Autònom Municipal de Parcs i Jardins, que pren el testimoni de la UTE que va construir el Parc.
El paper de l'aigua, la pèrgola i els jocs infantils. El recinte compta amb diverses zones en les quals l'aigua és la protagonista, tant en fonts com en canalitzacions. A més, disposa de zones de jocs infantils, així com d'una pèrgola que oferirà zona d'ombra una vegada siga coberta de plantes.
Les naus, dotacions per a Russafa i Malilla. Les antigues naus i molls ferroviaris han passat a ser propietat de l'Ajuntament per a la construcció d'equipaments socials, culturals i esportius destinats als barris de Russafa i Malilla, que acumulen dèficits històrics de dotacions públiques.
Completaran la fase pendent
La Societat Parc Central va licitar el mes de setembre passat les obres per a finalitzar la zona que va quedar pendent d'urbanització en uns antics terrenys d'un concessionari de cotxes al costat de l'avinguda Peris i Valero que va haver de ser desallotjat per ordre judicial. És una parcel·la d'uns 4.000 metres quadrats en la qual aniran vials i elements del parc. El pressupost és d’1,34 milions i es preveu iniciar els treballs a principis de 2020.
Comentarios