El documental està produït per Endora Produccions amb el suport de l'IVC i À Punt Mèdia i té també la participació de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, l'Ajuntament de Xàtiva i la Fundació Josep Irla. Es presentarà al públic de la sala Berlanga pels seus realitzadors, Rafa Alborch i Miquel Notari.

Amb la col·laboració de la seua família, el documental sobre Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 30 de novembre 1901-Mexicali, Mèxic, 25 de setembre 1950) arreplega documents, fotografies, cartes, publicacions i materials fins ara inèdits sobre "una de les figures més importants de la política i la cultura valencianes de la primera mitat del segle XX", explica l'IVC en un comunicat.

El documental d'investigació pretén rescatar la tasca del primer conseller de Cultura i un dels artífexs del moviment autonomista valencià i les seues primeres manifestacions institucionals i administratives durant la Segona República, i per a açò es basa en la recuperació d'arxius perduts o oblidats i el testimoni d'experts que reflexionen sobre la història i la política valencianes de les primeres dècades del segle XX.

REFUGIATS VALENCIANS

Amb guió de Miquel Notari, Gabi Ochoa i Salva Calabuig, parla del trànsit del polític valencià a través de diverses fronteres, però també sobre "la persecució que els feixismes van exercir sobre els refugiats valencians en acabar la Guerra Civil i sobre la necessitat dels exiliats de reiniciar la seua vida als països d'acolliment, com va ser el cas de Bosch i Morata a Mèxic".

El documental s'ha rodat a llocs com per exemple Xàtiva, on va nàixer Bosch i Morata, però també a Mèxic on es va exiliar el 1938 i on va morir dotze anys més tard. La cinta se centra especialment en la història de la seua emigració a Amèrica.

Bosch i Morata va ser un dels principals dirigents de l'Agrupació Valencianista Republicana primer, i del Partit Valencianista d'Esquerra el 1935. Durant la Guerra Civil espanyola va ser representant d'aquest partit com a conseller de Sanitat del Comité Executiu Popular de València l'agost del 1936, i posteriorment del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituïa l'antiga diputació.

Va ser nomenat conseller de Cultura el 7 de gener del 1937 des d'on va dur a terme una important tasca cultural: va animar cursos de llengua, va crear els premis literaris i musicals i va impulsar decisivament la creació de l'Institut d'Estudis Valencians.