Comunitat Valenciana

València censa a 788 persones sense llar als seus carrers amb un perfil cada vegada més variat

  • L'Ajuntament, entitats socials i la Universitat elaboren el primer Cens de Persones sense Llar de la ciutat.
  • El 58% de les persones enquestades són de nacionalitat estrangera, el 21% dones i el 6% té menys de 21 anys.
  • Ciutat Vella, Extramurs i el Jardí del Túria són les zones que concentren la major part de residents al carrer.
Mendigo durmiendo en la calle
Mendigo durmiendo en la calle
Europa Press

La ciutat de València ha comptabilitzat 788 persones sense sostre fruit del primer Cens de Persones sense Llar, elaborat per l'Ajuntament i 13 entitats socials la nit del passat 24 d'octubre, quan 582 voluntaris van eixir als carrers per a fer aquest treball de camp.

Aquesta "fotografia fixa" de la realitat del sensesostrisme mostra que el problema s'ha agreujat en els últims anys "a causa de diversos factors, com pot ser la incidència de la crisi econòmica, els canvis socials, la discriminació contra les minories i una mala regulació del context i la realitat migratòria", segons ha explicat la regidora de Serveis Socials del Consistori, Isabel Lozano.

El document, les dades en brut del qual seran ara treballats per la Universitat de València, busca conéixer amb exactitud el nombre de persones que viuen als carrers de la ciutat, però no sols la xifra, sinó també les seues característiques i necessitats, per a desenvolupar estratègies que milloren la seua situació a mitjà termini.

Una de les seues principals conclusions és el canvi de perfil d'aquestes persones en els últims 20 anys. Si fins llavors era majoritàriament el de "un home d'uns 50 anys, d'aspecte descurat i amb problemes d'alcoholisme", en l'actualitat és "molt variat": hi ha dones, joves, homes, persones amb problemes de salut mental, desnonats o víctimes de violència de gènere, explica Yolanda Polo, de la Xarxa d'Entitats de Persones sense Llar.

En aquest sentit, de les 788 persones censades, 568 viuen al carrer i 220 són ateses en diferents albergs. La xifra total s'eleva fins a les 939 persones si es tenen en compte altres 133 persones registrades per les entitats en albergs. No obstant això, segons fonts municipals, no van ser censades el 24 d'octubre, sinó afegides posteriorment al recompte.

Del total, 433 persones han respost a les enquestes, la qual cosa permet baixar més al detall de la seua situació. Per exemple: la mitjana d'edat està en 44% anys, el 58% són persones de nacionalitat estrangera, el 21% són dones i el 6% té menys de 21 anys.

Aprofundint en el canvi de perfil, la realitat migratòria ha fet augmentar el nombre de persones estrangeres sense llar, sobretot de procedència siriana i llatinoamericana, expliquen els impulsors del cens, que afigen que dins de dos anys es tornarà a fer un recompte per a comprovar l'evolució del fenomen i poder avaluar les mesures adoptades.

A més, el 60% estan empadronades, principalment en centres municipals de serveis socials, la qual cosa els permet accedir als recursos i ajudes municipals. Respecte a l'accés a la sanitat, el 57% dels qui viuen al carrer disposa de targeta sanitària, una xifra que s'eleva fins al 97% en el cas dels residents en albergs. 

Les zones en les quals més es concentra el fenomen del sensesostrisme a València són els districtes de Ciutat Vella i Extramurs i el Jardí del Túria, segons el document.

Segons Polo, aquesta varietat mostra una problemàtica multifactorial i molt complexa. "Qualsevol persona pot veure's abocada a una situació de carrer" i l'única característica comuna de totes aquestes persones és que no tenen llar. Per això destaca la importància de disposar de materials i dades que permeten abordar la problemàtica des de "una dimensió molt més àmplia" del fenomen.

Les dades reflecteixen, a més, una vulnerabilitat "molt alta" i també recent, perquè el 48% dels enquestats afirma que resideix al carrer des de fa menys d'un any, enfront del 14% que porta més d'una dècada en aquesta situació. El 81% d'aquestes persones relaten haver patit violència física o verbal, i el 25% de les dones enquestades afirma haver experimentat situacions de violència sexual.

El repte d'un alberg municipal

La responsable de Serveis Socials de l'Ajuntament, Isabel Lozano, ha afirmat que un dels reptes del seu departament per a aquest mandat serà la construcció d'un alberg municipal, "que ja toca", a la ciutat, per al que ja s'ha inclòs una partida en el pressupost de 2020 que permeta la redacció del projecte.

A més, està prevista l'obertura de cinc nous pisos amb capacitat per a 15 persones, augmentar els SAUS per a donar 24 hores d'atenció i cobertura, la creació d'un nou centre d'atenció a persones sense sostre (CAST) al carrer Guillem de Castro (el que permetrà a l'Ajuntament augmentar la plantilla per a aquest recurs) i s'està treballant en un projecte per a contractar a persones sense llar a través d'Inserció Sociolaboral.

Des de 2015 fins a l'actualitat, la ciutat ha passat de 234 a 426 places d'atenció a persones sense sostre. A elles se sumen altres 99 per a l'Operació Fred, la qual cosa eleva la xifra total a 526. València compta amb nous recursos com el centre municipal que gestiona Creu Roja, amb 25 places, i el nou allotjament de baixa exigència de Fundació Salut i Comunitat, de 30 places, més el nou alberg de Càritas, amb 30 places més.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento