El Museu de Belles Arts de València busca l'"atractiu de la lletjor" en 'Teste Grottesche', una exposició que trau a la llum una sèrie de gravats dels segles XVI i XVII, en la seua majoria inèdits, realitzats per un de l'artistes més brillants de l'època, Wenzel Hollar, i basats en els dibuixos de caps grotescs esbossats per Leonardo da Vinci.

La mostra, que podrà visitar-se fins a l'1 de març del 2020, convida a una reflexió sobre els cànons de bellesa establits i "l'engany dels sentits", açò és, com "els valors morals i estètics no necessàriament són corresponents". A més, qüestiona el sentit de l'originalitat de les imatges en favor de la pervivència de les obres en el temps a través de reproduccions.

Així han presentat la mostra aquest dijous el director del Museu de Belles Arts de València, Carlos Reyero, la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i el comissari de l'exposició Mariano Moret, que ha cedit per a l'ocasió part de la seua col·lecció personal, un conjunt d'estampes úniques a Espanya que s'exposen ara per primera vegada.

La col·lecció de Mariano Moret se centra principalment en gravat antic sobre metall del segle XVI. Va començar a formar-la fa trenta anys, ha recordat i encara que és privada, té vocació pública. El seu principal propòsit és difondre el gravat, una de les disciplines menys conegudes de l'art i "amb menys tradició a Espanya", ha apuntat, fent accessibles unes obres que, a causa de la seua excepcionalitat i a les seues estrictes mesures de conservació, rares vegades s'exhibeixen en públic.

'Teste Grottesche' es compon d'una vintena d'obres, la majoria de Wenzel Hollar, un dels dibuixants i gravadors més brillants del segle XVII, que va copiar els seus caps grotescs directament dels dibuixos esbossats per la mà de Leonardo da Vinci. L'artista florentí es va interessar per la lletjor i les deformitats facials perquè sostenia que les anomalies físiques són referències necessàries per a comprendre els fonaments de la bellesa, la proporció i la perfecció, ha explicat Moret.

Còpies amb finalitat didàctica

Per açò, els caps grotescs són copiats pels seus deixebles amb una finalitat didàctica. En els seus dibuixos, Da Vinci retratava rostres de persones amb malformacions congènites o que reflectien l'efecte del pas del temps i els estralls de la vellesa.

Entre els aiguaforts de Wenzel Hollar basats en esbossos de Da Vinci que es mostren està 'Bust d'ancià amb gorra de perfil', 'Parella de caps grotescs femenina i masculina' o 'Cap d'ancià de perfil', entre d'altres.

Alguns d'aquests gravats s'exhibeixen juntament amb una reproducció digital de l'original perquè el visitant puga comparar-los, uns altres són "l'únic testimoni" que queda dels dibuixos de Da Vinci hui perduts, ha apuntat el comissari.

A més, es poden veure gravats basats en peces originals que hui en dia pertanyen a la col·lecció de la reialesa britànica i que es guarden en el Palau de Windsor.

Uns altres dels artistes de l'exposició és Daniel Hopfer amb 'La dansa morisca' i 'Caps grotescs d'animals', i Sebald Beham amb 'Parella de bufons'.

El Museu de Belles Arts de València aporta cinc peces a l'exposició: 'Tríptic dels Improperis' del Bosco i 'Les acaballes: l'Ànima als llimbs, l'Ànima en el Purgatori, l'Ànima condemnada i l'Ànima benaventurada', xicotetes escultures de cera de Giovanni Bernardino Azzolino.

Homenatge a Leonardo da Vinci

Es completa la mostra amb llibres sobre les tècniques pictòriques entre els quals es troba un tractat de pintura del propi Da Vinci 'Trattato della pittura di Leonardo da Vinci' (1651) pertanyent a la Biblioteca Histórica de Santa Cruz de la Universidad de Valladolid.

El director del Museu de Belles Arts de València, Carlos Reyero, s'ha mostrat molt content de poder presentar aquesta exposició, la primera des que es va posar al capdavant d'aquest espai cultural, ha subratllat.

Reyero ha incidit en l'aspecte inquietant de la deformitat física per a defendre que "els museus han de reflexionar" sobre la deformitat, atés que aquests recintes habitualment solen concebre's com a espais per a la bellesa i "es tendeix a associar-la amb la bondat" i "eixe és un dels grans enganys del nostre món, que està constantment persuadint que el bé és allò que és agradable", ha assegurat.

A més, ha assenyalat que "les imatges no només tenen un sentit estable i únic, sinó que viatgen en el temps i l'espai "gràcies a les reproduccions", com en el cas d'aquesta mostra, ha apuntat.

Per la seua banda, Mariano Moret ha assenyalat que "l'exposició és una oportunitat excepcional per a contemplar i conéixer unes obres mai abans exposades a Espanya i aprofundir en el coneixement d'unes altres que sí es coneixien, però que ara es presenten després de ser estudiades des de nous paràmetres".

Finalment, Carmen Amoraga ha ressaltat que aquesta exposició és "un xicotet homenatge a Leonardo da Vinci" enguany que se celebra el cinc-cents aniversari de la seua mort i ha destacat "la singularitat de la mostra que ens qüestiona els cànons de bellesa i els seus límits".