El rei Felip VI ha cridat aquest dilluns a reforçar la inversió en investigació i aproximar-la al món empresarial, perquè "la ciència beneficia l'empresa i l'empresa ha d'ajudar la ciència". "Espanya ocupa el dècim lloc en producció científica i lidera internacionalment nombrosos camps de la ciència", ha destacat, encara que ha lamentat: "No estem ni molt menys on hem d'estar, on ens mereixem i aspirem a estar".

Així ho ha afirmat en l'entrega dels 31 Premis Rei Jaume I en la Llotja dels Mercaders de València, juntament amb el ministre en funcions de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, i altres autoritats.

Felip VI ha animat al fet que aquests guardons perduren en el temps i ha arrancat el seu discurs recordant Margarita Salas, que va obtindre el premi en Investigació Bàsica fa 25 anys, com a "exponent al més alt nivell de l'aportació de la dona en el món científic".

De cara al futur, ha mostrat la seua "esperança i desig" que iniciatives com aquesta contribuïsquen a llançar "missatges contundents" i a augmentar les vocacions científiques i emprenedores entre els joves, perquè els ciutadans siguen "cada vegada més conscients de la importància de la R+D+i". L'objectiu, anar "més enllà de les nostres fronteres, contribuint a la imatge i prestigi d'Espanya".

També ha cridat a "avançar en una consciència comuna i una estratègia compartida" en la lluita contra el canvi climàtic, una meta "innegable" en un moment en el qual ha recordat que "es busquen grans acords internacionals" com en la Cimera del Clima Madrid 2019.

"El suport a la ciència és un encertat lloc comú; així i tot, és una cosa que mai hem de donar per fet", ha subratllat, defenent que "Espanya ha d'aspirar al fet que, com en altres països avançats, s'incremente la inversió en la formació de les persones i en R+D", la qual cosa ha definit com una "nova era dels intangibles". Per a açò, ha instat a reorientar els esforços a més d'augmentar-los.

El monarca ha expressat la seua "alegria" per tornar a València i ha dedicat unes paraules en valencià a posar en valor "una terra que a Espanya i tot el món és distingueix pel seu esperit emprenedor, dinamisme i caràcter innovador", al mateix temps que ha recalcat que uns premis ambiciosos com aquests "mereixen el major suport".

Els guardonats de 2019 són Xavier Tolsa, en Investigació Bàsica; José García Montalvo, en Economia; Pura Muñoz-Cánoves, en Investigació Mèdica; José Antonio Sobrino, en Protecció del Medi Ambient; Ánibal Ollero, en Noves Tecnologies, i Carlota Pi, en la distinció a l'Emprenedor. Tots van ser triats al juny per un jurat format per premis Nobel i altres personalitats.

Els premiats demanen valentia i suport als joves

Com a portaveu, Pura Muñoz-Cánoves ha lloat la ciència com "la major conquesta de la humanitat" i ha reclamat una política científica "valenta, valenta, valenta" a llarg termini i un major suport als joves emprenedors. "Tenim l'obligació de ser ambiciosos i optimistes", ha emfatitzat, per a una societat "més lliure i igualitària i menys manipulable, especialment en un temps tan carregat de 'fake-news'".

La investigadora ha citat la Nobel de Medicina Rita Levy Moltalcini i la seua curiositat als cent anys, per a convidar a no perdre la passió per l'observació com "un viatge que no acaba mai". Ha agraït la visibilitat que donen els premis a dones com ella i als equips que "es comprometen amb projectes incerts i arriscats", així com als seus pares per lluitar en temps difícils.

Pacte d'estat per la ciència

Sota el mateix prisma, el president de la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats, Vicente Boluda, ha tornat a urgir a un gran pacte d'Estat per la ciència, la investigació i l'emprenedoria, lamentant que és una petició que "cada any queda en sac trencat" i reclamat "fugir de la crispació instal·lada en la vida política".

"La investigació econòmica no dona vots, però pot evitar una altra bombolla immobiliària. Les matemàtiques tampoc, però poden ajudar-nos a trobar la cura de l'Alzheimer. La investigació pot salvar-nos la vida", ha exclamat, i ha cridat a treballar perquè els joves "estimen la ciència".

Puig: La raó és la vacuna contra la visceralitat

En la seua intervenció, el president de la Generalitat i de la fundació dels premis, Ximo Puig, ha recordat el rei Jaume I com a exemple del "poder de la raó" i ha convidat a seguir el seu camí huit segles després, com "la millor vacuna davant de la visceralitat, la irracionalitat i l'esperit que 'muira la intel·ligència' que alguns intenten inocular en la nostra societat".

Puig ha enaltit els "premis Nobel valencians" en el seu 30 aniversari, des que l'any 1989 la caiguda del Mur de Berlín estenguera "l'Europa de les llibertats i la democràcia", i ha urgit a recordar-ho quan "alguns s'obstinen a tornar a parlar de murs i ressuscitar fractures ideològiques i emocionals".

Ha demanat així "no oblidar mai el llarg termini" i fer-ho "sense donar l'esquena als canvis", amb el desenvolupament sostenible com a guia "davant dels negacionistes". "Les generacions esdevenidores no poden ser víctimes de la nostra irresponsabilitat", ha reivindicat, posant com a exemple les paraules d'una estudiant de Batxillerat.

Dones exemple de superació

En el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, l'alcalde de València, Joan Ribó ha lloat la premiada Pura Muñoz-Cànoves o l'emprenedora Carlota Pi com a "exemples de superació i del trencament d'eixe sostre de vidre i el sòl apegalós que frena la vida de milers de dones i xiquetes".

Ribó ha destacat València com a punt de referència internacional en innovació, amb l'exemple de la Capital Mundial del Disseny 2020, i ha defès que tinga un desenvolupament sostenible i inclusiu per a protegir el patrimoni i promoure la igualtat i el creixement.