Catorze dels 19 districtes de València tenen manques quant a instal·lacions esportives. Almenys així ho pensa la majoria dels seus habitants, segons es desprén de l'últim lliurament del Baròmetre Municipal d'Opinió Ciutadana, una macroenquesta realitzada per l'Oficina d'Estadística de l'Ajuntament a partir de 2.298 entrevistes en 287 adreces de tots els barris i que en aquesta ocasió se centra en salut, alimentació i esport.

El regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana, ha presentat aquest dijous les dades del treball, realitzat entre els mesos de juny i juliol d'enguany. Encara que la valoració mitjana dels espais esportius de la ciutat obté un 5,8 sobre 10, el resultat per districtes llança que en 14 dels 19 la majoria dels seus habitants considera que falten instal·lacions esportives públiques. En tres d'ells, l'Eixample (97,6%), Campanar (92,4%) i Pobles del Nord (86,3%), els resultats negatius són aclaparadors.

A nivell global, la major part dels enquestats demanda en primer lloc piscines (46,8% en el cas dels homes i el 60,1% de les dones), pavellons poliesportius (38,4%-42,1%) i gimnasos o centres de fitness (al voltant del 32%). A més distància figuren altres instal·lacions com a circuits per a córrer, caminar o patinar, camps de futbol, pistes de bàsquet o d'atletisme. Respecte a la qualitat de les existents, el 54,7% les valora com a bona o molt bona, el 24,7% regular i el 14,8% dolenta o molt dolenta.

Pel que fa a la pràctica esportiva, dos de cada tres valencians afirmen que practiquen algun tipus d'activitat física. La mitjana és de 4,2 dies a la setmana, durant almenys una hora. La més estesa és caminar (47,6%), seguida de la gimnàstica intensa (26,3%), córrer (16,8%), bicicleta (12%), natació (10,6), ioga/pilates/estiraments (7,7%), futbol (5,7%) i tennis/pàdel (2,9%).

En l'apartat de salut i teràpies, el grau de felicitat de la població aconsegueix un 6,7 sobre 10, mentre el de cansament aconsegueix el 5,8. Les situacions que més temen els valencians tenen a veure, per aquest ordre, a afrontar situacions de deterioració mental o pèrdua de memòria, dependència d'altres persones, soledat no desitjada i dolor. El 64,8% afirma no tindre malalties cròniques i els qui les tenen pateixen sobretot hipertensió, malalties dels ossos i les articulacions, diabetis, colesterol, processos cardiovasculars o respiratoris i al·lèrgies.

En el camp de l'alimentació, l'enquesta llança resultats "sorprenents", segons Galiana, ja que la majoria de la població assegura menjar fruita fresca i verdures i hortalisses en un percentatge superior al 90% (només per darrere dels lactis), un fet que contrasta amb els elevats índexs d'obesitat i sobrepés que llancen les pròpies respostes dels ciutadans.

El 93% de les persones entrevistades consumeix lactis diverses vegades per setmana, percentatge que se situa en el 91,9% per a la fruita fresca, i en el 90,9% per a les verdures i hortalisses. A més, el 66,9% assegura consumir peix també diverses vegades per setmana, mentre que el consum de dolços i pastisseria es queda en un 27,5% de les persones.

Quant a les mesures, els homes diuen tindre una altura mitjana de 1,73 metres i pesar 77,5 quilos, enfront dels 1,61 de les dones i un pes de 65,6 quilos. Una vegada creuades aquestes dades, els índexs de massa corporal resultants llancen un pes normal per al 51,2% de la població, un 34,6% presenta sobrepés i un 12,3% obesitat. La suma d'aquests dos últims apartats llança un 46,9% de ciutadans de València, quasi la meitat, amb un pes per damunt del normal.

Altres hàbits menys saludables, com fumar i beure alcohol, llancen diferències significatives per sexes. El 31,4% dels homes diu fumar actualment, enfront del 23% de les dones, mentre el consum d'alcohol és practicat pel 73,5% dels homes i el 56,1% de les dones.

L'estudi aborda valoracions ètiques relacionades amb la salut. En aquest apartat, el 81,5% es mostra a favor de l'eutanàsia en cas de malaltia incurable i irreversible i el 69,5% dóna suport a les operacions de canvi de sexe. El 67,4% està a favor de l'avortament, mentre els ventres de lloguer reben el suport del 42,8% i el rebuig del 40,1%. L'experimentació amb animals i humans i les modificacions genètiques en humans són rebutjades per la majoria dels enquestats, així com la compravenda d'òrgans. Les operacions de cirurgia estètica, en canvi, són ben vistes pel 71,1%.

Finalment, quant a l'atenció mèdica, el 86,9% assegura ser usuari únicament de la sanitat pública, enfront del 2,8% que únicament té contractat una assegurança privada i el 10,3% que combina totes dues opcions. Les especialitats mèdiques per les quals més paguen els habitants de València són, per aquest ordre, odontologia, oftalmologia, fisioteràpia i ginecologia. En la majoria de casos, el motiu és la falta de cobertura en la Seguretat Social.