Científics centren els seus esforços a identificar biomarcadors per a aconseguir la detecció precoç de l'Alzheimer
Científics centren els seus esforços a identificar biomarcadors per a aconseguir la detecció precoç de l'Alzheimer @GENERALITAT

El gran repte dels científics dedicats a investigar l'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives com Parkinson, Huntington i ELA és "entendre la malaltia des del punt de vista molecular i cel·lular" i poder així atacar-la de manera eficaç. Actualment, l'èmfasi està a tractar d'identificar biomarcadors de manera que es puga, a través d'una punció lumbar o fins i tot en sang, detectar precoçment la malaltia, fins i tot una dècada abans que apareguen els primers símptomes.

Així ho ha explicat el director científic adjunt del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i investigador principal del projecte Vallecas de la Fundación Reina Sofia, Miguel Medina, amb motiu del VII Congrés d'Investigació i Innovació en Malalties Neurodegeneratives, que reuneix en València un centenar d'experts nacionals i internacionals en aquest camp.

En declaracions als mitjans, ha indicat que si no s'entén "bé la malaltia des d'eixe punt de vista molecular no es podrà tractar de manera adequada", una cosa que al seu juí "ha estat en la base dels fracassos en els intents que hi ha hagut en els últims 20 anys de trobar fàrmacs eficaços".

Segons ha afirmat els avanços en els últims 110 o 15 anys s'han centrat no tant a curar aquestes demències, sinó a intentar retardar l'aparició dels símptomes, i ara una de les àrees més importants d'investigació a nivell mundial està en la detecció precoç per a poder "identificar què pacients que no han presentat encara símptomes clínics estan en risc de patir la malaltia".

"S'estan identificant biomarcadors, molècules específiques que un pot determinar en fluids biològics, ja siga en líquid cefalorraquidi per una punció lumbar o fins i tot sang. Hui ja sabem que alguns d'aquests biomarcadors estan alterats fins i tot 10 o 20 anys abans que apareguen els símptomes clínics, i eixa és l'àrea on hem de posar èmfasi", ha indicat l'investigador.

FÀRMACS EFICAÇOS I NO SOLAMENT SIMPTOMÀTICS

Medina ha explicat que els fàrmacs que actualment s'empren, l'últim dels quals es va aprovar fa 15 anys, modifiquen els símptomes però no modifiquen el progrés de la malaltia, "que segueix avant". A més, "no funcionen igual de bé en tots els pacients, al cap d'un temps desgraciadament deixen de funcionar o fins i tot hi ha un percentatge de pacients que no respon bé el tractament".

Ara, ha dit, "el repte és trobar fàrmacs modificadors de la malaltia, no simptomàtics, que modifiquen el procés biològic subjacent". "L'activitat és intensa, frenètica; a curt o mitjà termini potser les esperances estan més a aconseguir retardar o previndre la malaltia que a curar-la, que cree, honestament, no estem prop d'açò encara", ha subratllat.

Segons ha indicat, a Espanya hi ha uns 800.000 malalts que pateixen malalties neurodegeneratives, sent la més freqüent l'Alzheimer, i existeix un "dèficit de recursos" que es destinen a investigar-les si es comparen amb els destinats a altres patologies.

Sobre este tema, i sense voler "fer una competició", el científic ha assenyalat que l'oncologia rep "moltíssims més recursos" encara que la mortalitat està al mateix nivell o és superior en el cas de l'Alzheimer, segons els rangs d'edat.

"Això segurament es deu simplement al fet que estem molt més avançats en el camp de l'oncologia, però això no ajuda al fet que els camps s'equilibren, no es tracta de competir unes àrees amb unes altres perquè seria absurd, però un problema de recursos a nivell mundial existeix", ha apuntat.

Per a Medina, la qualitat de la investigació que s'està desenvolupant en aquest camp és "millor que mai" i s'està replantejant la manera d'abordar-la perquè fins ara no han sigut efectius en el tractament. Hi ha noves hipòtesis i línies de treball, ha agregat, i s'està intentant que investigadors d'altres àmbits aporten visions diferents.

INAUGURACIÓ OFICIAL

El simposi, que se celebra des d'aquest dimarts i fins al dia 20 en el Museu de les Ciències Príncep Felip, ha sigut inaugurat per Sa Majestat la Reina Sofia; el ministre de Ciència en funcions, Pedro Duque; el president de la Generalitat, Ximo Puig, i l'alcalde de València, Joan Ribó, entre uns altres.

Duque ha agraït a la reina Sofia el seu interés en la investigació d'aquestes patologies i ha subratllat la necessitat que "hi haja una continuïtat en la investigació" de manera que "vinga qui vinga, qui estiga en el govern, sempre hi haja un punt de referència de quals són les qüestions importants".

Després de subratllar que aquest és un camp "prioritari" per a l'actual Executiu, ha assenyalat que malgrat l'esforç inversor "res és suficient" i s'augmentarà el pressupost d'investigació "quan es puga". Així mateix, ha assenyalat que Espanya és un dels països amb més esperança de vida, amb el que dedicar esforços a la investigació en malalties neurodegenerativas és "una obligació" i "una inversió a futur".

Per la seua banda, Ximo Puig ha destacat la necessitat d'impulsar la investigació sobre les malalties neurodegeneratives amb "camins innovadors" per a avançar en el seu tractament i millorar les condicions de vida dels pacients.

MÉS DE 800.000 MALALTS

Ha apuntat que "la major esperança de vida ha conduït al fet que progressivament augmente el nombre de persones que pateixen i moren a causa de malalties com l'Alzheimer, el Parkinson i l'ELA". A la Comunitat, ha precisat, són causants del 18,6% de les morts que es produeixen cada any i els decessos per Alzheimer "s'han incrementat un 67% en molt poc temps".

A més, a Espanya hi ha més de 800.000 persones amb algun tipus de demència i aquesta dolència repercuteix en la vida quotidiana de 3,5 milions de persones entre familiars i cuidadors. "Aquestes malalties neurodegeneratives i irreversibles constitueixen un verdader repte social i sanitari per a les societats i per als governs, i per açò trobades com a est, que ens ajuden a descriure l'Alzheimer i altres dolències neurodegeneratives, són els que ens permetran avançar en la comprensió d'aquestes patologies", ha subratllat.

L'alcalde de València ha recordat que el 21 de setembre es commemora el Dia Mundial de l'Alzheimer i ha subratllat la importància d'aquest fòrum "per a continuar abordant el que ja està considerat, per la seua incidència creixent, com un problema de salut pública al que ningú pot ser alié" i amb el qual tothom està familiaritzat i coneix les seues conseqüències i "com altera les vides no solament dels malalts sinó dels qui viuen al seu al voltant".

Les malalties neurodegeneratives seran abordades en aquest congrés com un repte social i sanitari. L'atenció i les cures integrals al pacient compartiran fòrum de debat amb la investigació de nous tractaments i teràpies preventives.

Consulta aquí más noticias de València.