La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu ha elaborat una guia de recursos sobre les dones impressores des del XV fins al XIX per a reconéixer el seu treball, ja que els seus noms apareixen en poques ocasions en quedar ocults sota les firmes comercials de "viuda" o "filla" dels seus marits o pares.

Des de l'aparició de la impremta, les dones van treballar en tasques tipogràfiques, encara que sempre dins de l'àmbit del domèstic. Aprenien l'ofici que compatibilitzaven amb la família i solament es feien càrrec del negoci quan l'heretaven en quedar-se viudes, detalla Cultura de la Generalitat en un comunicat.

Algunes continuaven al capdavant del taller familiar recolzant-se en nous matrimonis, mentre unes altres assumien en solitari la direcció de la impremta fins a la majoria d'edat dels seus fills o nomenant en algunes ocasions a un administrador o regente.

Pel que fa a les filles, futures hereves, solien casar-se amb impressors per a garantir la continuïtat professional en la família i perquè el seu cònjuge es convertira en el successor de la impremta.

Per tot açò, solament es coneix el nom d'algunes impressores, ja que solen figurar en els peus d'impremta i colofons amb l'expressió "viuda de" o "filla de" i, en alguns casos, amb el seu nom de pila i el cognom del marit.

Però bona part de les obres més rellevants de la història del llibre valencià van veure la llum gràcies a elles. Jerònima Galés, Margarita Veo, Josefa Avinent, Antonia Gómez, Isabel Juan Vilagrasa i les altres dones invisibles de la impremta valenciana van contribuir amb el seu treball a la difusió de les idees i la cultura de la seua època.

Per a posar en valor el seu llegat, la Biblioteca Valenciana ha recopilat els noms i una breu ressenya biogràfica de cadascuna d'elles que es pot consultar en la pàgina web.

Del període incunable es coneix a Francisca López, viuda de l'impressor Lope Roca, i a Leonor Eiximenis, que va ajudar a finançar la impremta del seu marit, Lambert Palmart, però no hi ha constància que participara activament en el taller.

En el XVI, Jerònima Galés, casada amb l'impressor d'origen flamenc Joan Mey i mare dels també impressors Felip i Pere Patrici, és una de les figures femenines més interessants del segle i una peça fonamental en la història de la impremta.

Dona molt culta, va aprendre i va dominar l'ofici tipogràfic fins a arribar a imprimir al llarg de la seua vida més de 270 obres de tot tipus: llibres doctrinals, manuals universitaris o textos clàssics, cròniques, alguns tipogràficament excel·lents. Un dels seus treballs, la 'Chronica, o commentari del gloriosissim i invictissim Rei en Iacme' (1557), és per al bibliòfil Salvá i Mallén "el model més perfecte i magnífic de la tipografia espanyola del XVI".

En el XVII, la presència de dones al capdavant de tallers tipogràfics va experimentar un cert creixement, encara que no per açò van millorar ni les seues condicions de treball ni les seues oportunitats per a practicar-ho.

Entre les dones d'aquest període figuren Ángela Rull (1613), viuda de Jeroni Cortés; viuda de Joan Crisostom Garriz (1629-1640); Isabel Ana Sebastián (1647-1650), viuda de José Gasch i viuda de Lucas Fuster; viuda de Silvestre Esparsa (1660-1665); viuda de Bernart Nogués (1662-1664); Isabel Juan Vilagrasa (1675-1710), viuda de Francesc Mestre, i Josefa Avinent (1677-1686), viuda de Benet Macé.

Durant el XVIII, la impremta valenciana va aconseguir el seu màxim desenvolupament gràcies al progrés tècnic, bones enquadernacions, tipus elegants, paper d'extraordinària qualitat i excel·lents gravats calcográficos.

Les dones, normalment viudes, havien de tindre els coneixements tècnics necessaris per a realitzar el seu treball i, encara que van participar activament en els tallers tipogràfics, van seguir ocultant el seu nom a favor del marit, probablement per qüestions comercials o de prestigi. És el cas de Margarita Veo (1744-1759), viuda d'Antonio Bordazar; Antonia Gómez (1757-1771), viuda de José Jaime de Orga; i Vicenta Devís (1779-1819), viuda d'Agustín Laborda i Campo.

En el XIX, els mètodes artesans van ser mecanitzats i el paper de la dona va ser disminuint i les seues funcions es van reduir a tasques d'enquadernació o venda de llibres. És difícil trobar noms d'aquesta època, encara que s'ha localitzat M.ª Teresa Laborda (filla d'Agustín Laborda), Josefa Ros (viuda de José M.ª Ayoldi), Ramona Andreu (viuda de Salvador Amargós) i la seua filla Concepción Amargós, la viuda de Rafael Mariana i la viuda de José Carratalá, entre d'altres.