La Mostra de València prendrà el pols al nou cinema egipci fet per dones
La Mostra de València prendrà el pols al nou cinema egipci fet per dones MOSTRA DE VALÈNCIA

La Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que celebrarà la seua 34 edició del 24 d'octubre al 3 de novembre del 2019, inclourà en la seua programació una mirada al cinema egipci dirigit per dones amb la projecció de dotze títols.

Al costat del repàs del nou cinema fet en el mediterrani en la seua Secció Oficial i la Secció Informativa Mostra de València-Cinema del Mediterrani vol visibilitzar la creació cinematogràfica egípcia feta per dones i la diversitat de punts de vista que la generen, des del més comercial al polític, en el seu cicle 'La revolució de la dona al cinema egipci', avança l'organització.

La primavera àrab que va emergir en el nord d'Àfrica va ser una oportunitat fonamental per al canvi de la figura de la dona en la societat. I d'aquell moviment i trencant estereotips i tabús, el programa de Mostra de València projectarà dotze pel·lícules de huit directores: Kamla Abu Zekry, Sandra Nashaat, Ayten Amin, Mariam Abou Ouf, Hala Khalil, Hala Lotfy, Nadine Khan i Amal Ramsis.

A més, es realitzarà una taula redona amb set de les directores del cicle amb l'objectiu d'acostar al públic les diferents realitats polítiques, de gènere i culturals a Egipte. "Una mirada al cinema fet per dones en el món àrab i la seua labor com a exponent d'una realitat que ningú més està en posició de representar" apunta la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València, Gloria Tello.

'Yom lel-Sittat/A Day for Women' (2016) de Kamla Abou Zekr analitza les relacions de gènere i toca el tema del creixent fanatisme religiós. En un barri pobre del Caire s'inaugura una piscina pública. Els diumenges estan reservats per a dones, però la decisió no agrada als homes. La situació dóna motiu a un retrat tragicòmic del final de l'era Mubarak. Va ser Premi del públic en el Arab Film Festival.

En aqueix context de revolució política sorgeix també el llargmetratge 'Tamantashar Yom/18Days' (2011), un treball col·lectiu realitzat per deu directors egipcis i format per diversos curtmetratges independents que ofereixen testimoni de la revolta que va acabar amb la dimissió de Hosni Mubarak després de trenta anys en el poder. Una altra pel·lícula que posa el focus en la revolució de la plaça de Tahrir és 'Nawara' (2015) d'Hala Khalil.

Thrillers i comèdies

Dos thrillers dirigits per Sandra Nashaat ens donen el pols del cinema d'acció i més comercial de la indústria egípcia dirigit per dones. 'Masgoon Transit/Transit Prisoner' (2008) és un trepidant treball sobre espies i 'El-Maslaha' (2012) un exitós blockbuster sobre narcotraficants.

La programació compta a més amb quatre comèdies: 'Kas wa lask/Cut and Pasture' (2006) d'Hala Khalil; 'Bebo Wa Bashir' (2011) de Mariam Abou Ouf; 'Harag W' Marag/Chaos, Disorder' (2012) de Nadine Khan; i 'Villa 69' (2013) d’Ayten Amin. I les pel·lícules dramàtiques 'Wahed-Sefr/One-Zero' (2009) de Kamla Abou Zekri i Al-khoroug lel-nahar/Coming Forth by Day' (2012) d'Hala Lotfy.

Completa el cicle un treball de no-ficció: el documental 'You Come from Far Away' (2018) d’Amal Ramsis. Parla sobre l'extraordinària història d'una família palestina que al llarg del segle passat es va dispersar com a conseqüència de la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial i la guerra civil libanesa. Va aconseguir el premi al millor documental en el Festival de Cartago.

Activistes en la seua quotidianitat

Des de mitjan anys noranta el cinema egipci, la indústria cinematogràfica més important i la de major difusió del món àrab, ha experimentat una notable incorporació de dones cineastes. Fins llavors, el nombre de directores àrabs era encara minoritari, sent els noms més coneguts els de les tres pioneres que van iniciar la indústria fílmica a Egipte: Aziza Amir, Assia Dagher i Mary Queeny.

No obstant això, els temes dels treballs d'aquestes pioneres eren completament comercials sobre la base dels criteris de l'època i no tocaven els drets de la dona. És a partir dels 70, i especialment els 80, quan es comencen a veure pel·lícules en les quals apareixen dones i tracten tímidament sobre els seus drets.

És amb l'arribada d'una nova generació de directores egípcies, les que van sorgir en la primera dècada del segle XXI, que les pel·lícules comencen a centrar-se en la vida quotidiana de les dones. I que han funcionat com un catalitzador important del feminisme a Egipte i, per la seua projecció, en el món àrab.

Una generació jove, cosmopolita, que coneix molt bé la situació i les problemàtiques del món àrab, amb una major educació cinematogràfica, i que unida a la viabilitat tecnològica estan donant lloc a singulars i múltiples propostes, conclouen des del festival valencià.

Consulta aquí más noticias de València.