La comissió de seguiment del Pacte Valencià contra la violència de gènere i masclista ha acordat convocar-lo el pròxim mes de setembre, coincidint amb el segon aniversari d'aquest acord que va ser subscrit per representants de 63 entitats socials i cíviques, administracions públiques, institucions judicials, universitàries, cossos de seguretat, partits polítics, agents econòmics i sindicats, entre d'altres.

Així ho ha anunciat el secretari autonòmic d'Igualtat i Diversitat, Alberto Ibáñez, qui ha acompanyat en la reunió a la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, encarregada de presidir la reunió de la comissió, en la qual s'han avaluat les mesures que s'han anat implementant en el segon any de vigència del pacte.

La reunió de setembre servirà per a ratificar el grau de compliment de l'acord. En el seu primer any el pacte va executar o va iniciar el 76% de les 293 mesures que contempla i que es divideixen en 5 eixos estratègics, que al seu torn, s'estructuren a través de 21 objectius.

"La millor forma de defendre el pacte és continuar implementant totes les mesures que arreplega, reivindicant que tant aquest com l'estatal, són els millors instruments per a lluitar contra la violència de gènere i en defensa d'una societat feminista", ha afirmat Ibáñez, qui ha recordat que un dels grans assoliments d'aquest acord és que ha sigut participat per tota la societat civil, i deixa fora de la confrontació partidista la violència contra les dones.

El secretari autonòmic ha defès que actualment "hi ha un gran consens, i el que cal fer és continuar amb aquesta unitat d'acció, en favor d'una societat igualitària i justa", i qualsevol que es posicione "fora d'això o vulga traure rèdit electoral d'aquest debat s'exclourà d'una qüestió tan fonamental com és la democràcia i la legalitat actual".

S'ha mostrat convençut que aquest "òptim" estat de compliment es millorarà enguany gràcies a mesures com el nou sistema d'indemnitzacions que equiparen i amplien les ajudes per violència masclista a les quals es concedeixen a les víctimes del terrorisme, a partir del 2019 són els fills i filles els primers que cobraran la indemnització per causa de mort, que passa de 6.000 a 75.000 euros.

Aquesta quantitat la percebran cadascuna de les persones descendents amb independència que siguen menors d'edat o tinguen o no dependència econòmica de la mare, ha matisat. En el cas que no hi haja fills o filles, seran els pares o mares de la dona víctima els qui percebran a parts iguals els 75.000 euros de l'ajuda, i si aquests no visqueren seran els germans o germanes de la dona els qui cobraran la indemnització.

A més, en el cas que la dona morta haguera refet la seua vida amb una altra parella, aquesta percebrà una indemnització de 26.460 euros, i serà sempre excloent de qualsevol altre tipus d'ajuda estatal. Per a percebre aquesta quantitat hauran de tindre un mínim de 2 anys de convivència o haver tingut descendència en comú.

En aquest àmbit d'equiparació amb les víctimes de terrorisme, en 2019 també s'aplica quan la conseqüència de l'agressió masclista és una incapacitat laboral permanent absoluta (54.000 euros) o una gran invalidesa (150.000 euros).

També es reconeix en 2019 el dret d'una mare a rebre una indemnització de 75.000 euros per violència masclista quan maten els seus fills i se'ls concediran indemnitzacions a aquelles persones que resulten assassinades o incapacitades com a conseqüència d'ajudar una dona que estiga sent agredida.

Igualment, enguany les ajudes d'emergència per a les dones víctimes de violència masclista passen de 200 a 2.205 euros en el cas de les quals s'atorguen per a cobrir necessitats bàsiques; de 2.000 a 2.940 per a allotjament; de 500 a 735 euros per a transport o desplaçament i de 2.000 a 2.205 per a seguretat i protecció.