El natural i l'urbà es fonen en una "abraçada" en una exposició d'escultures monumentals creades per l'artista Jaume Plensa (Barcelona, 1955) que des d'aquest dimecres es poden contemplar en el llac de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Són set caps de gran dona -un número "màgic" per a l'autor- les que componen aquesta mostra a l'aire lliure, impulsada per la Fundació Hortensia Herrero, que en paraules de l'artista, són un "homenatge a la feminitat".

La selecció, que es podrà admirar fins al pròxim 3 de novembre, ha sigut presentada i inaugurada aquesta vesprada amb la presència del propi artista, el comissari del projecte, Javier Molins, la mecenes Hortensia Herrero, i el director de la Ciutat de les Arts, Enrique Vidal.

L'exposició de Plensa pren el relleu i tanca la trilogia que la fundació va arrancar en 2017 amb Manolo Valdés i va continuar l'any passat amb Tony Cragg. En aquesta ocasió, el llac de l'espai dissenyat per Santiago Calatrava es pobla amb set caps batejats com 'Laurelle', 'Carla', 'Laura Àsia', 'Isabella', 'Mina', 'María' i 'Silvia' que reflecteixen la producció recent desenvolupada per l’escultor català.

"És un homenatge a la feminitat", ha assenyalat l'artista, qui ha destacat que des d'un projecte que va realitzar a Chicago en el qual va retratar a 1.000 persones, va voler "continuar en la idea del retrat", però en aquest cas "només de dones, perquè la dona utilitza molt bé la feminitat, l'home també la té, però ella la utilitza molt bé". No obstant això, l'artista ha destacat que les peces "no reivindiquen la dona en si, sinó la feminitat com una actitud de la realitat que crec que ens fa molta falta".

Per a Plensa, "cadascuna és diferent, estan unificades per aquesta forma d'allargament, de compressió que fa una il·lusió de volum, que sembla que siga total però et mous i es van perdent, van desapareixent". "I també comporten una altra frase que també mantinc: amb matèria parlar de l'invisible. Aquestes peces que semblen tan fortes quan les envoltes una miqueta desapareixen, com quasi totes les coses tan importants, són invisibles", ha agregat.

"Una de les frases que sempre repetisc és: Per favor, no tocar, acariciar. És una frase que defineix molt bé tot el que he pogut aprendre d'aquest món femení meravellós", ha agregat.

La idea de l'exposició a València era inicialment per a 2018 però a l'autor li era impossible i es va haver de deixar per a aquest 2019, un retard que, en paraules de Plensa, "ha "sigut una sort perquè s'ha pogut completar un projecte extraordinari.

"Consta de set caps, que per a mi és un nombre màgic. Aquesta és una oportunitat fantàstica per a treballar amb l'aigua en el context urbà; en aquesta mostra s'abracen l'urbà i el natural al costat de l'aigua, que és el gran fluid", ha explicat.

Així ha explicat que "no el preocupava" que les escultures estigueren "a escala" amb la Ciutat de les Arts: "a mi el que més em preocupava era estar en escala amb gent". "M'agradaria que aquest aigua que és com un pont entre comunitats, entre cultures, entre persones, també generara aquesta espècie d'illes en un mateix mar. Cada esser és un individu únic irreemplaçable, però que compartim aquest sentit de grup en aquest mar que ens abraça".

Per part seua, el comissari, Javier Molins, ha asseverat que l'escultor barceloní "és possiblement un dels artistes espanyols amb major projecció internacional, amb un treball escultòric basat sobretot en la cerca de la bellesa, el diàleg entre cultures, en el cos humà, en la poesia i en molts altres aspectes, en general, de la cultura". "Aquesta seria l'Illa de Pasqua de Jaume Plensa, perquè semblen aqueixes figures d'aquesta illa", ha assenyalat.

"Era un repte exposar sobre l'aigua. Ell ho havia fet ja amb anterioritat i ací va veure la necessitat de trencar l'horitzontalitat amb aquestes escultures que sembla que sorgeixen del mar", ha manifestat Molins. Segons Molins, aquestes escultures "beuen de la monumentalitat de l'escultura, que és consubstancial a l'ésser humà". "I després (l'ésser humà) sent la necessitat de buscar la verticalitat, d'elevar pedres que poden considerar-se entre arquitectura i escultura", ha expressat.

Per part seua, Hortensia Herrero ha recalcat que després de les mostres de Manolo Valdés i Tony Cragg, "el llistó estava molt alt". "Però amb Jaume cobrim les nostres expectatives. Simplement resulta una exposició bella i fantàstica", ha assenyalat.

La responsable de la fundació ha revelat que una de les novetats d'enguany és que no comprarà només una escultura, com a anys passats, sinó que adquirirà dos d'aquests caps escultòrics, una a títol personal i l'altra la Fundació que porta el seu nom. De moment, no se situaran en un lloc fix, sinó que estaran les dues juntes viatjant per diferents punts de la Comunitat Valenciana, "perquè més persones puguen trobar-se i conéixer aquestes boniques peces", ha dit.

Herrero ha apuntat que amb Jaume Plensa es posa fi a una trilogia d'exposicions que va començar fa dues. "Estic evidentment, molt contenta i és per a mi un orgull poder fer aquesta tercera mostra temporal ací en la Ciutat de les Arts, però també estic una mica trista perquè el trienni d'exposicions temporals s'acaba. Espere que algú agafe el relleu i ens puguem reunir el pròxim mes de juny de 2020, però sent jo una de les convidada".

No obstant això, ha anunciat que, encara que amb aquesta mostra finalitza el trio expositiu en la Ciutat de les Arts, això "no significa que ens quedem estàtics en la Fundació Hortensia Herrero". "Continuem treballant per aconseguir els nostres objectius, així el nostre futur Centre d'Art Hortensia Herrero (que s'obrirà en el Palau de Valeriola), tindrà una intervenció permanent de Jaume Plensa en una de les zones més importants de l'edifici, en el melic d'aquest, en "el melic", com la vam batejar quan vam estar veient-lo".